02 de novembre 2020

Signes d’esperança

Que l’Església viu en part ancorada en el passat i que els canvis s’hi produeixen amb comptagotes, no és cap secret per a ningú. 

Aquell aire fresc de finestres obertes i l’aggiornamento que va significar el Concili Vaticà II, de la mà de Sant Joan XXII, i que va desenvolupar Sant Pau VI, va ser un canvi molt important que ara, passats ja més de cinquanta anys, no significa per als joves d’avui el que va significar  per als qui el vam viure en plenitud en el seu moment. 

Els canvis que va comportar van ser molt significatius i es va arribar fins allà on es va poder, però el cert és que avui encara queden molts temes pendents sense resoldre. 

Per això, que el papa Francesc hagi reconegut públicament la unió de les parelles homosexuals, és un gran signe d’esperança que ens omple d’alegria, sobretot a les famílies que tenim algun fill homosexual. Són fills de Déu, ha dit el Papa, i tenen dret a tenir una família. Amb aquestes senzilles paraules ha trencat un tabú que mai ningú a l’Església s’havia atrevit a trencar. 

Sens dubte que aquesta manifestació ajudarà a canviar criteris molt arrelats a l’Església i a la societat cristiana. Hi ha hagut, i encara hi ha, molt de sofriment al darrere d’aquesta identitat sexual arreu del món. 

Segur que no serà senzill, però la frase “sortir de l’armari” tan popularitzada, arribarà el dia en què ja no tindrà sentit, perquè hi haurà consens en què la identitat sexual no es busca, es té, i es manifestarà lliurement. 

Josep Maria Lari