Reflexions a la Paraula de Déu

A l’evangeli d’avui contemplem Jesús al Temple de Jerusalem. Cal emmarcar l’escena els dies abans de la seva passió, mort i resurrecció. El Senyor al Temple hi ensenya, i els notables, fariseus, aprofiten l’ocasió per fer-li preguntes insidioses, preguntes “per provar-lo”.

 El diumenge passat Jesús era preguntat sobre el tribut, una qüestió que tenia relació amb els deures polítics; ara l’interrogatori va en una altra direcció, fa referència a les normatives religioses. La pregunta, en principi, sembla senzilla: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?  Però té trampa.

 En temps de Jesús, les diferents escoles rabíniques, discutien quins dels 613  preceptes de la llei era el més important.  Els rabins ho debatien  apassionadament i, depenent dels seus arguments, manifestaven com entenien que havia de ser la relació de l’home i la dona amb Déu. La resposta de Jesús causa sorpresa, ja que no es decanta per cap precepte en concret sinó que va l’arrel  de tot manament. I l’arrel és estimar: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. I afegeix, el segon manament: Estima els altres com a tu mateix. Aquests són el dos manaments més importants.

Em sembla que tots estarem d’acord que una paraula molt devaluada en els nostres dies és la paraula amor. Jesús ens diu que ens hem d’estimar, però aquest mot  només té sentit si li atorguem el significat que Ell li va donar. No hi ha amor més gran que donar la vida. Per aquest motiu, un bon complement de l’evangeli d’avui, és la primera lectura del llibre de l’Èxode, la qual ens ajuda a concretar el manament de l’amor.

Llegiu-ne tot el fragment. Avui subratllo la primera frase: No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. El legislador recorda que el poble va patir a Egipte, quan era foraster; ara, conscient del que en el passat va sofrir, el poble està obligat a vetllar i a socórrer l’immigrant.

Faig menció especial del precepte d’acollir l’immigrant, perquè aquest diumenge l’Església de Barcelona celebra la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Amb motiu d’aquesta Jornada, el papa Francesc ha publicat un missatge i el Full dominical també li dedica una separata. Del missatge del Papa en destaco sis parelles de verbs que ajuden a mantenir unes actituds indispensables per estimar i també per acollir l’immigrant. Les expressions són: Cal conèixer per comprendre; cal  fer-se proïsme per servir; per reconciliar-se cal escoltar; per créixer s’ha de compartir; cal involucrar-se per promoure; és indispensable col·laborar per construir.

Josep M. Jubany