Reflexions a la Paraula de Déu

 El tribut 

A l’Evangeli d’avui se’ns diu que els fariseus volien fer una pregunta trampa a Jesús per atrapar-lo en fals davant tothom. Els fariseus comencen lloant Jesús per agafar-lo desprevingut. La pregunta era si és lícit, o no, pagar el tribut al Cèsar.

La resposta de Jesús comença definint els fariseus qualificant-los d’hipòcrites, i els demana una moneda. Els pregunta qui és el qui figura en una cara de la moneda. Els fariseus diuen: – És el Cèsar. Si Jesús deia que sí que s’havia de pagar el tribut al Cèsar, els jueus que volien la independència del seu poble dirien que Jesús era un traïdor. 

Si deia que no s’havia de pagar el tribut al Cèsar, els partidaris del Cèsar el podrien denunciar. Jesús els diu: “Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar i, a Déu, allò que és de Déu”. La paraula “retorneu” és definidora, perquè significa que si el Cèsar té dret sobre alguna cosa rebuda, cal retornar-li, així els partidaris del Cèsar queden satisfets. 

Però la paraula té un altre sentit i ho diu Jesús, que és independentista, i també vol la llibertat del seu poble. Retorneu al Cèsar tot allò que els botiflers jueus han rebut del Cèsar com a col·laboradors d’ell en contra del poble d’Israel, perquè, del Cèsar, no s’ha d’admetre res, només la llibertat. Els fariseus marxen frustrats. 

La pregunta dels fariseus tenia una transcendència, perquè, per a ells, hi havia dues prioritats: l’existència de Déu, tothom hi creia, i, per altra banda, el tribut. Per això, Jesús també els diu, amb la moneda a la mà: “A Déu, el que és de Déu”. Jueus bons i dolents, tots creuen en Déu, fins al punt que una blasfèmia es pagava amb la vida. Jesús es va atrevir a dir que era fill de Déu i per això el van crucificar. 

Avui, el poder absolut, el del Cèsar de l’Evangeli, és la monarquia, com diu l’etimologia, el que mana és un de sol. I avui, tot i que en alguns països encara hi ha aquest poder absolut, les monarquies estan de baixa i, de vegades, el monarca, per mantenir la vida fastuosa, es torna comissionista. I l’existència de Déu, en molts casos, s’ha relativitzat. Un ateu avui no és culpable de res. Per sort, encara existeix un poble fidel. 

Àngel Oliva