"Us faré pescadors d'homes"
A la "Demostració a Teòfil" Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger, fan un estudi exhaustiu, molt recomanable de llegir, de l'obra de Lluc en el Còdex Beza, que proveeix amb prou eines a la mà per ajudar-nos a entendre molt bé la intenció de Lluc, l'autor, en escriure al seu amic Teòfil, al qual vol comunicar de manera quasi exaltada tot allò que a ell mateix li ha impactat vivint al costat de Jesús, cosa que deuria ser una experiència única i inoblidable.
La pesca miraculosa esdevinguda al llac de Genesaret, quan seguint el consell que Jesús va donar a uns homes cansats, que justament havien estat tota la nit intentant pescar alguna cosa sense cap èxit. Uns homes que serien els seus primers deixebles i apòstols. Hi havia Simó Pere, Joan i Jaume, fills de Zebedeu. Aquell fet va esdevenir un símbol de la promesa de Jesús quan va dir que els faria pescadors d'homes, una manera de dir que ara ens pot fins i tot desagradar. Però la imatge de l'abundància inesperada, i per la quantitat de peixos, impossibles de pujar a la barca, era i és un bon senyal, davant la tasca que els proposaria Jesús a aquells homes d'ofici pescadors.
Per a D* no hi ha límits, o són molt grans. Són incomprensibles per a nosaltres i això fàcilment ho constatem contemplant la volta de cel una nit d'estiu. Una visió que a mi m'aclapara i em fa sentir molt insignificant. Jesús digué aleshores a Simó "no tinguis por", una recomanació que sovint llegim als Evangelis en boca de Jesús. Perquè sempre tenim por d'allò desconegut que ens interpel·la, com ara contemplar el cel una nit encalmada, sense lluna i net de núvols, un cel bellíssim, tanmateix. Perquè en D* tot és gran, bell, intens, harmoniós, ple de vida, sense retrets i ple d'esperances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada