Tornar a
Déu
Comentari al Diumenge XXV de durant l’any.
Cicle A.
Isaïes 55, 6-9
Carta de Sant Pau als Filipencs 1, 20-24. 27
Mateu 20, 1-16
La paraula central de la lectura d’Isaïes és
tornar. Tornar-hi buscant-lo, amb ganes de trobar-lo. El profeta ens dóna la
pista perfecta, la que farà que no ens perdem: l’hem de cercar en camins més
alts, que en el llenguatge profètic vol dir en camins més profunds, és a dir
els camins del cor.
A la segona lectura Pau, pres en un lloc
indeterminat, expressa tanmateix la seva confiança en el poder de la fe. La fe
de la qual parla Pau és poderosa fins i tot en el dubte profund, en la multitud
de presons reals o fictícies per les que passem durant la vida. Invocar la fe
amb confiança, fins i tot en les nits més fosques de l’ànima, ens obrirà camins
al Déu pare i mare.
Tornar a Déu, doncs, és cosa més del cor que
del cervell. Comprendre que a vegades ens costa comprendre és a l’essència de
l’Evangeli d’avui, és clar, si l’eina per comprendre que fem servir no és
l’eina del cor. Déu no paga en funció de les convencions, en funció del que
nosaltres, amb els ulls del món, podem considerar just. Déu torna, i nosaltres
tornem a Ell, només si sabem desaprendre.
L’Evangeli d’avui valora tant la feina com
l’espera atenta. El denari és tant per qui ha treballat, per qui ha complert
amb el seu deure, podríem dir, com per aquells que han estat hores i hores
esperant a la cruïlla del camí per ser llogats. Dit en altres paraules, tant
els uns com els altres cercaven Déu amb confiança. Tant els uns com els altres
han tingut el coratge d’oferir-se. Els resultats han arribat a uns abans que
als altres, però en tot cas el Senyor es fa trobadís. Saber-lo acollir quan hi ensopeguem,
aquest és el repte del cor que avui, de segur, ens proposa la paràbola de
Nostre Senyor.
Família Vives Requena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada