Els portadors de les veritats
sovint són rebutjats i escarnits, però són un model per a tots nosaltres perquè
s’han deixat seduir pel Crist.
Aquesta seducció els fa forts per no doblegar-s’hi i callar tot allò que han conegut i entès de l’amor que és Déu i que ens narra el profeta Jeremies.
Sant Pau semblantment diu: “no puc deixar de fer-ho. Estic obligat i pobre de mi sinó ho fes”.
A la lectura segona se’ns fa una suplica: “Germans, per l’amor que Déu ens té, us demano que l’hi oferiu tot el que sou, com una víctima santa i agradable”.
En quant a l’evangeli veiem que hi ha dues parts diferenciades:
Primer, Jesús anuncia al seus
deixebles la seva passió, mort i resurrecció.
L’estimat apòstol Pere s’oposa enèrgicament a l’anunci fet pel mestre sobre aquesta passió i mort però aquest li diu: “si algú vol venir amb mi que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la vida la perdrà però qui la perdi per mi la retrobarà.”
El qui està enamorat passa per damunt de tot i fa allò que creu perquè ningú l’ha seduït ni l’ha cridat ni l’ha estimat com Ell. I aquest opta per seguir-lo perquè veu que és el centre de tota la seva vida com a deixeble i amb matisos propis de cada vocació dins de l’església i dins d’una vocació plenament cristiana de santedat. Aquest és el raonament d’un sacrifici ofert a Déu. Acompanyar sempre a Crist a l’ara i aquí del nostre temps és una missió i una vocació urgent de la comunitat cristiana. Portar l’evangeli de l’alliberació als homes i dones marginats, de tot i de tots, és un gest de solidaritat d’amor indispensable. Ho declarà Jesús a la sinagoga de Natzaret en els començaments de la seva missió missionera. Entès ara i avui per nosaltres és un compromís efectiu d’un seguiment autèntic i l’hem de portar a la pràctica amb l’esperit de les benaurances. Mai tinguem por de mirar endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada