Reflexions ala Paraula de Déu

Tingueu fe

La primera lectura dels llibre dels Reis, ens diu:

En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: “Surt fora i estigue’t a la muntanya, i espera la presència del Senyor, que ara mateix passarà”. Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no hi era. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, és cobrí la cara amb el mantell, sortí fora i es quedà a l’entrada de la cova. 

Llavors una veu li digué:

 - Que hi fas, aquí, Elies?

 Ell respongué:

 - Estic encès de zel per tu, Senyor.

 Estiguem atents, en el món en què vivim, per sentir la paraula de Déu. Les ventades que esberlen les muntanyes, els terratrèmols, el foc: tot el que Elies contemplava  a fora  de la seva cova per veure passar el Senyor. En els nostres dies, a l’entrada de la nostra cova, contemplem les guerres que esberlen els pobles, els grans capitals que deixen milers de pobles en la misèria, pandèmies mai esperades que deixen tot el planeta infectat, i no veiem el Senyor.

En el bell mig de tot, sentim l’aire suau de les persones que transformen les parets de la cèntrica església en cenacle dels que tenen fam; milers de sanitaris que no dubten en posar-se a guarir totes les persones que es presenten malaltes per la infecció de la Covid-19; persones que netegen i desinfecten hospitals i residències de gent gran; voluntaris bombers que traslladen malalts; gent jove que fa colònies amb els infants i tants i tants voluntaris totalment desinteressats que aporten els seu gra de sorra per fer més suportable el confinament. El Senyor sí que hi és.

 Jesús envia els seus deixebles a tots els pobles perquè posin en pràctica les seves ensenyances: treballar per la pau, per als pobres, per als que ploren, per la justícia, pels que estan sols. Perdonar sempre, ajudar els més necessitats que ens trobem en el camí de les nostra vida. Ara els deixebles de Jesús som nosaltres, la seva Església. Jesús sempre està atent al que li està passant. El vent de la cobdícia dels poderosos assota gran part de la humanitat  i a l’Església, ens acovardeix, i cridem Senyor: salveu-nos! S’apropa a nosaltres i ens diu: tingueu Fe.

 Deixem que la nostra consciència sigui guiada pel so d’un aire suau, per l’Esperit Sant.

   Pere Rius