Reflexions a la Paraula de Déu

L’Ascensió del Senyor

Dos homes vestits de blanc se’ls van presentar quan encara miraven el cel per on Jesús havia desaparegut. Els digueren: “Homes de Galilea, perquè us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava”. Efectivament Jesús acabava de dir-los: “Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus”, i s’enlairà damunt d’ells. Quan el perderen de vista, els deixebles es van trobar sols. Jesús els demana que li facin confiança, sembla que necessiti el seu escalf, necessita sentir-los al seu costat. Ell se’n va cap a D*, va a trobar-se amb D* però no perdrà el contacte amb els seus deixebles estimats i els promet que rebrien una força que els faria els seus testimonis fins als confins de la Terra, “Estaré amb vosaltres fins a la fi del mon”. Nosaltres, successors i successores dels Apòstols, mai no hem vist Jesús, ni l’hem pogut escoltar sinó és per la fe, i la nostra fe és tan prima! Solament podem llegir allò que els apòstols van dir d’Ell, que no és tot el que va dir i va fer. Ara només podem recórrer a la fe perquè ens sostingui en l’esperança. Hem d’acceptar la nostra petitesa, la nostra ineptitud per a entendre tot allò que JC amb motiu de les seves visites, ens volia comunicar.

Ara aquest coronavirus ens ha deixat tocats i una mica enfonsats o força enfonsats. Hem entès una mica la nostra insignificança i tots tenim morts per recordar i una certa por que torni. És el mon invisible que junt amb els humans i els animals grans o petits de tota mena, habitem aquest món, d’altra banda tan insignificant.

Sefa Amell