Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest diumenge VI de Pasqua renuncio a fer el meu comentari de les lectures; tot seguit veureu perquè. Em permeto, doncs, aquesta petita llicència amb l’autorització de l’Àngel Oliva, al qual li cedeixo avui aquest espai.

M’explico, fa trenta anys, concretament el 20 de maig de 1990, l’Àngel, va fer la reflexió d’aquest fragment de l’Evangeli d’avui i el cert és que la va brodar. Ja en el seu moment la vaig trobar tan original i inspirada que la vaig guardar i llegit moltes vegades. Avui tinc la oportunitat de que aquelles paraules tan sentides de l’Àngel tornin a veure la llum; en elles es posa de manifest d’una manera extraordinàriament senzilla com Déu i l’home per mediació de Jesús, home i Déu alhora, són en el fons una mateixa cosa.

És una visió actualitzada d’aquelles paraules tan conegudes de Jesús, posades de manera figurada en boca d’un pare que s’acomiada dels seus fills a l’andana d’una estació tren.
Josep Maria Lari

Reflexió de la Paraula de Déu de l’Àngel Oliva del 20 de maig de 1990

“Qui m’estima farà cas de les meves paraules, diu el Senyor, el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell” (de l’Al·leluia d’avui).

L’andana de l’estació és ben plena de gent. Un pare s’acomiada dels seus fills des de la finestra del tren i els diu: “Porteu-vos bé, feu tot allò que jo us he ensenyat”.

Podem llegir a l’Evangeli d’avui les paraules de Jesús quan també s’acomiada dels seus deixebles: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments” (Jo 14,15)

Els fills, ben a prop del tren, estiren els braços fins agafar les mans del pare i ell els diu somrient: “Ja sabeu que vaig a casa de l’avi; quan hi arribi us escriuré de seguida i també ho faré molt sovint; l’estimació que vindrà amb les meves lletres us donarà força per esperar el meu retorn”.

Jesús ens diu per la ploma de Sant Joan: “Jo pregaré al Pare que us donarà un altre defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”, i més endavant: “No us deixaré orfes, tornaré a venir”.

El pare agafa fort les mans dels fills i els diu: “Ara ja no em veureu, però em mantindré viu i present al vostre pensament, perquè des de la casa del meu pare sempre estaré vivint i pensant en vosaltres”

L’Evangeli ens diu: D’aquí poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu perquè jo visc i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic amb el meu Pare i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”.

La màquina fa un xiulet i el tren comença a moure’s lentament. Els fill no volen deixar les mans del pare i ell els diu: “Sé que m’estimeu i per això crec que us portareu bé. Jo us estimaré sempre i l’avi també”.

Jesús diu: “El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix, i el meu Pare l’estimarà”.

El tren ja camina; les mans es deslliguen; hi ha també llàgrimes als ulls del pare quan diu: el meu pare desitja molt estar amb vosaltres i ara no pot fer-ho, i a mi em costa tant deixar-vos”.

Podem llegir avui: “El meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré.”

El tren s’allunya i amb veu forta el pare diu: “Us estimo fills meus. Aviat tornaré”.

Al fons del nostre cor, si ens aturem a escoltar-lo, podem sentir també la veu de Jesús que ens diu el mateix: “I me li faré conèixer clarament.”

Àngel Oliva