Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest quart diumenge de Pasqua és el diumenge que en diem del Bon Pastor, la carta de Sant Pere ens introdueix el tema “aneu errants com un ramat que es dispersa”. Té tot el sentit en aquest diumenge de Pasqua de celebrar el record de Jesús Bon Pastor aquell que l’Evangeli ens diu que dona la vida per les ovelles, aquest tema és recorrent en la predicació del apòstols. Veiem quines són les conseqüències de les paraules de Pere d’aquell discurs del dia de la Pentecosta acaba amb aquestes paraules:”aquell Jesús que vosaltres vàreu crucificar, Déu l’ha ressuscitat i nosaltres en som testimonis”. Aquestes paraules de Pere trasbalsen els oients i diuen als apòstols: ”digueu-nos germans què hem de fer? Convertiu-vos i que cada ú de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús.” No es tractarà de fer coses noves sinó d’una nova manera de fer això, vol dir convertir-se amb l’acció de l’Esperit Sant. D’aquesta manera començarà l’autèntica comunitat de creients.

Endinsem-nos ara en l’evangeli de Joan, destaquem alguns trets d’aquest passatge, hi trobarem la imatge de la porta oberta JO SOC LA PORTA. Aquesta expressió “jo soc” és freqüent en diferents cites ja en l’Antic Testament quan Moisés reclama al mateix Déu que ha de dir als israelites si li pregunten qui l’envia, Déu diu a Moisès digues als israelites “jo soc el qui soc”, per tant les expressions que comencen amb el “jo soc” tenen un ressò especial en Jesús: Jo soc la llum del món, jo soc el pa de vida, jo soc el camí la veritat i la vida, jo soc el cep... Fixem-nos avui d’una manera especial amb el “jo soc la porta”. Estem vivint uns moments especialment difícils, quina necessitat tenim avui que algú ens obri la porta i ens aculli! Amb quina força ressonen les paraules que hem llegit en el salm en al celebració d’aquest diumenge, Ell el Bon Pastor ”em guia per camins segurs... ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res perquè us tinc vora meu, la vostra vara de pastor m’asserena i em conforta”.

Malgrat tot Jesús ens espera amb la porta oberta, ens acull i ens convida a seure a taula i ens fa participar del banquet de l’Eucaristia, això és el que per tots nosaltres a de ser la força que ens ajudi ha caminar fins i tot ara que ens toca passar per barrancs tenebrosos. Jesús en aquests moments fa de Bon Pastor i ens ajuda, quina força que tenen les paraules de l’evangeli: “Jo soc la porta, els qui entrin passant per mi,se salvaran de tot perill,els lladres només venen per matar i robar”. Tanmateix aquestes paraules darreres de Jesús poden tenir avui una lectura que ens fa pensar en una epidèmia que maltracta i ho destrossa tot. Quedem-nos amb la darrera recomanació de Jesús ”Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir”.

Lluís Saumell