Celebració del Perdó per Mn.Jubany

Benvolguts,

aquest divendres estava programada la celebració comunitària de la Penitència corresponent a Quaresma. Per raons obvies, no la podrem celebrar, malgrat això m’ha semblat oportú oferir-vos una pauta d’examen de consciència, com hem anat fent en les edicions anteriors abans de cada celebració.

Us proposo com a punt de reflexió, un fragment de l’Evangeli segons Sant Marc. La tempesta calmada. És el mateix text que inspira la pregària del papa Francesc en la Plaça de Sant Pere.

Lectura de el ‘Evangeli , segons Sant Marc, Mc 4, 35-41
Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: "Passem a l’altra riba". Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques.

Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:" Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?" Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: "Silenci! Calla!"

Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. Jesús els digué:" Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? "

Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: "Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen? "

1. Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques.
Tots ens trobem en la mateixa barca. La barca pot avançar perquè cadascun dels tripulants té assignada una missió
Aquest dies de confinament que estem més hores a casa: Procuro ajudar en les feines de la casa?
Normalment tots estem més nerviosos. Amb les meves paraules, amb les meves accions, intento posar tranquil·litat? o em deixo portar pel meu caràcter? Em continc davant les dificultats?
Una de les activitats que fan els que estant en la mateixa barca és parlar. Els deixebles estan amb Jesús. Cerco moments per llegir, meditar i reflexionar l’Evangeli?

2. Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien.
Ens trobem en plena tempesta el coronavirus fa que visquem una veritable tragèdia.
En sóc conscient que hi ha persones que s’ho passant malament ? Prego (veritablement, no només de paraula) per les persones que pateixen ? Obeeixo el que indiquen els que gestionen la pandèmia i no surto al carrer només pel que és necessari? Potser no acabem d’estar d’acord amb algunes decisions que les autoritats han pres , en aquest cas, em passo el temps rondinat, criticant, sense aportar res de positiu?
Contemplo amb ulls de misericòrdia les persones que estan malaltes? O si per sort no tinc cap familiar o persona amiga que no està infectada, em miro la pandèmia només com quelcom que succeeix i fastigueja, però no hem sento afectat pels que sofreixen?

3. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí.
És una de les afirmacions més sorprenents. Tot trontolla i Jesús, sembla indiferent a tot, bonament fa la migdiada.
Prego perquè Déu em doni saviesa per poder entendre el que aparentment és difícil de comprendre?
Potser em faig la pregunta cabdal: com Déu resta indiferent davant del sofriment dels petits? En aquest cas, contemplo la Creu de Jesús i me n’adono que Ell està clavat en la Creu, juntament amb tots els que pateixen?

4. Ells el desperten i li diuen: Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Encara que sembli un retret, personalment trobo molt encertada i molt humana la interpel·lació dels deixebles a Jesús.
Podem fer aquesta interpel·lació quan som conscients dels drames de tantes persones que veuen les seves vides enfonsades
Sóc conscient que no son només els que pateixen la pandèmia que pateixen? Tinc present les persones que es troben soles? A les persones que es desesperen i viuen amb angoixa aquesta pesta? A les persones que es troben a les presons? Les que no tenen llar? A les dones que es veuen obligades a viure amb el seu mal tractador? I un llarg etc. ?

5. Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: Silenci! Calla!
El mar en el llenguatge bíblic significa el mal. Aquesta escena ens avança el que llegirem el Diumenge de Pasqua. Jesús en la seva Resurrecció venç la mort i ens dóna la vida.
Ho creiem que Jesús ha vençut la mort ?.Som persones que ens deixem portar pel pessimisme , o bé per la comoditat, i davant del mal , deixem de lluitar perquè creiem que no hi ha res a fer? Som sembradors d’esperança, i sabem donar ànims, als que veuen el nostre món amb escepticisme?
Em crec fermament que l’amor és mes fort que la mort i actuo conseqüentment?
Sóc conscient de que l’odi, la mentida, l’egoisme, en resum el pecat no té futur?
Déu ens jutjarà segons les nostre obres. Crec que el bé que faig, el faig al mateix Jesús?

6. Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. Jesús els digué: Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ara és Jesús qui ens fa el retret. Ens diu que no hem de ser covards. Ell no ens abandona, ell és el capità del vaixell. La barca pot patir l'envestida de les onades, però el Regne de Déu no s’ofegarà. Malgrat els nostres dubtes, Ell és fidel a la seva promesa, Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món, ens va dir.
Llegeixo, prego, contemplo la bondat de Déu i demano a Jesús que m’augmenti la fe?
Soc mandrós, covard, per combatre el mal que no deixa ser feliços a tants homes i dones del nostre món?
Soc covard al testimoniar a la meva vida la joia de l’Evangeli ?

7. Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
Els deixebles es preguntaren qui era Jesús que fins i tot el vent i l’aigua l’obeeixen.
Ens fem aquesta pregunta: Qui és per a mi Jesús? Quina influència té en la meva vida? En les meves relacions amb els altres? En la meva mirada a la realitat?
Cultivo l’amistat i el coneixement de Jesús? O em quedo amb el que em van ensenyar de menut a casa i a la catequesi?
Agraeixo a Déu que m’hagi regalat el do d’haver conegut a Jesús?