Paraules i reflexions del rector

Amics, amigues,

Com no és possible trobar-nos personalment , vull, per mitjà d’aquest escrit, manifestar la meva comunió i amistat amb tots vosaltres. Us recordo i enyoro molt. I fer-vos arribar una abraçada encara que sigui virtual.

Redacto aquest escrit, el dia de sant Josep. En les poques converses que aquests dies mantenim, en les notícies que contínuament se’ns transmetem pels mitjans d’informació, el missatge que rebem per les xarxes socials, només hi ha un tema: el coronavirus i la gestió que fan de la pandèmia les autoritats. Com acostuma a succeir en aquests casos, són moltes les persones que manifesten la seva indignació, o la seva aprovació de com s’administra la crisi. Hi ha converses, que em recorden les del dilluns al matí, desprès d’una jornada de lliga de futbol, tothom té la fórmula que portarà ls equips a la victòria, excepte els entrenadors.

Els que em coneixeu, ja sabeu que sovint em mostro crític amb els estaments públics, i és bo que no perdem aquest sentit de crítica, però no caiguem a la temptació de menystenir la feina que fan tots els agents implicats en la lluita contra la pandèmia. Si aquests gestors no ho han fet prou bé, temps hi haurà, quan hagi acabat tot, de demanar responsabilitats.

Ara, encara que no sigui fàcil ens toca obeir, i no sortir de casa, sinó és del tot imprescindible. Fer cas del que ens diuen, és un acte de caritat, no podem ni devem posar en risc la salut dels altres i la pròpia.

El que ara ens pertoca a nosaltres és fer alguna reflexió sobre el que ens toca viure. Amb molta senzillesa, us transmeto, algunes d’aquestes reflexions, molt elementals, que m’he anat fent aquest dies :
1. Petitesa. Aquest virus ens fa adonar de la nostra petitesa. Acostumats a viure en una societat del benestar, se’ns fa difícil acceptar que un virus sigui una amenaça tan gran que ens fa canviar la nostra vida, els nostres treballs, les nostre relacions.

2. Igualtat. Estem acostumats a preguntar quin preu té la nostra tranquil·litat, el nostre benestar, els nostres desigs. Ara ens trobem en una situació que no hi ha diners que ens l’estalvií. Potser no tots som iguals davant de la llei, però si que som igual davant la possibilitat de contraure el virus. Com diu Sant Pau, no hi ha jueu o grec, ni esclau , ni lliure, o en el nostre cas, ni ric, ni pobre, ni autòcton, ni estranger.

3. Els infants a casa. Fa algunes setmanes, llegia que un conseller d’educació d’una de les autonomies d’Espanya, deia que els fills no pertanyen als pares. L’expressió la deia enmig d’una discussió que ara no ve al cas, però que volia subratllar el paper que té l’estat en l’educació dels fills. Bé, sense voler polemitzar, el tancament de les escoles i l’obligatorietat de què els infants es quedin confinats a casa, posa de relleu la importància de la família per al bon desenvolupament dels petits i adolescents. Ens fa adonar que la primacia de l’educació la tenen les famílies i que l’estat té un paper subsidiari, paper important, però no el principal.

4. Separats físicament. No ens podem tocar, no ens podem abraçar. Ara bé això de cap manera significa que estiguem distanciats. És el moment d’adonar-nos de la importància de viure en comunió, els uns amb els altres. Físicament separats, però units més que mai en l’amistat i el reconeixement. És el moment de tenir enyorança, dels bons amics, amigues. Es aquesta enyorança la que ena ajudarà revaloritzar les amistats, a adonar-nos de tot el que ens aporten les persones que ens estimem i ens estimen.

5. La solidaritat. Malgrat, en el dia a dia ens pot semblar que vivim en un món molt egoista, hi ha circumstàncies, com l’actual que ens mostren que la solidaritat és encara un valor que cotitza entre nosaltres . Ens hem de felicitar, i al mateix temps agrair amb totes les forces, a les persones que treballen per combatre i o pal·liar els efectes d’aquest virus, i també a totes les persones que fan el possible, perquè dins l’anormalitat del moment, tots puguem satisfer les nostres necessitats bàsiques.


6. Quaresma amb coronavirus i confinats. Estem vivim una Quaresma molt especial, estem tots en quarantena. Pels creients és una bona ocasió, per meditar l’Evangeli del primer diumenge de Quaresma: les temptacions de Jesús. Salvant totes les distàncies, també nosaltres com el Senyor, estem vivint lluny del brogit de la gent. Aquests dies, a casa amb els familiars més propers, segur que hi ha temps per reflexionar i pensar.

7. I també per pregar. Pels creients aquests dies son un moment privilegiat, per dir, tot creient-ho, l’expressió de sant Pau, si tenim Déu a favor nostre quin tindrem en contra? Jesús de la Quarantena en sortí vencedor de les temptacions; aprofitem, també nosaltres, aquest temps per pensar quines són les nostres temptacions.

8. Dejuni Eucarístic. Es fa estrany aquest dies que l’església estigui tancada. Juntament amb Mn. Xavier, cada dia celebro l’Eucaristia, i mai com ara, he tingut tant present a la comunitat de Sant Ildefons. Esteu, tots obligats a fer un dejuni eucarístic, cal que tinguem enyorança de la pregària comunitària, que ens adonem el que significa en les nostre vides combregar. Com diu l’adagi les coses es valoren, quan no es tenen, doncs bé, ara que no podem participar a la missa, valorem i estimem les nostre misses dominicals. En aquests casos va bé recordar la pietat popular, i tot desitjant que arribi aviat el dia de poder rebre l’Eucaristia, fer una comunió espiritual. També , és aconsellable seguir la missa per TV o per radio.

9. Pregar amb família, catequesi familiar. Durant el curs es fa difícil trobar moments per poder reunir-nos amb els fills i establir un diàleg sobre el tema del mes de la catequesi. Ara, malgrat els nens i nenes estan nerviosos, el que sobra és temps. Aprofiteu, doncs, aquests dies . Des de la catequesi hem enviat als pares un material preparat pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi, que pot anar molt bé. Ho heu de fer tots , però de forma especial aquelles famílies que els nens rebin en el mes de maig l’Eucaristia, per primera vegada.

10. Avui, és Sant Josep, en primer lloc ens felicitem mútuament els que ens gloriem de portar el nom de l’espòs de Maria, la mare de Jesús . A Sant Josep, se li confià la vetlla de la casa de Natzaret, demanem a aquest home just, que vetlli pel nostre món. Ell fou un home de silencis, però de profunditat en la pregària . Que el seu exemple i la seva intercessió ens ajudi a pregar, a reflexionar. Josep, home just, pregueu per nosaltres.

11. Preguem. Us transcric algunes pregàries apropiades per aquests dies :

Alço els ulls a les muntanyes
d’on em vindrà l’ajuda?
L’ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra. (salm 121)

Pregària de Tomàs More: “Senyor, en aquesta hora incerta et demano només tres coses: paciència per suportar les coses que no puc canviar; valentia per canviar les coses que sí puc canviar; intel·ligència per distingir entre unes i altres”.

El Sant Pare Francesc des de l’inici d’aquesta epidèmia, ens ha recomanat la pregària confiada a la Mare de Déu i ha afegit a l’Àngelus aquesta pregària:
Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens confiem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda. Amén.

També trobareu en la Web del monestir de Montserrat la pregària de l’Abat Soler a la Mare de Déu de Montserrat.

Amics, amigues, una salutació i una abraçada virtual.

Josep m Jubany