Comentari de l'Evangeli del IV Diumenge de Quaresma per Mn.Josep Maria Jubany

Amics , amigues,

IV diumenge de Quaresma, i segon diumenge que les esglésies estan tancades. L’Evangeli que avui ens proposa la litúrgia és l’anomenat “el guariment del cec de naixement” Jn 9, 1-39. És una narració molt llarga, plena de significat. Forma part d’un dels tres evangelis anomenats baptismals. Els altres son el diàleg de Jesús amb la samaritana (el vàrem llegir fa vuit dies), i el tercer és la resurrecció de Llàtzer, que se’ns proposarà diumenge vinent. Els que es preparaven per ser batejats la nit de Pasqua, els meditaven, ja que amb llenguatge característic del quart evangelista, aquestes narracions són una catequesi baptismal.

No és el moment d’aturar-nos en tots els detalls de l’Evangeli. Procurant ser breu, apunto alguns trets:

El context:

1. Festa de món jueu, festa dels tabernacles, recorda el temps que el poble d’Israel estava en el desert. Per la nit s’il·luminava la ciutat. El sacerdot anava a buscar aigua a la piscina de Siloè i aspergia l’altar.

2. Jesús es troba fora del temple, ha tingut que marxar, perquè el volen matar.

3. Quan l’Evangelista escriu aquesta narració, els primers cristians han començat a patir persecució. Els han expulsat de la sinagoga. Fent un anacronisme, l’evangelista trasllada en temps de Jesús el que vivien a la comunitat joànica.

Déu no vol el mal. No hem de culpar Déu de la malaltia.


1. Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home: ell o els seus pares?» Jesús contestà: “Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu.”

En aquest dies de pandèmia. Son dies per posar de relleu la glòria de Déu. Sant Ireneu deia que la glòria de Déu és que l’home visqui. Posarem de manifest la glòria de Déu fent tot el que estigui a la nostre abast perquè l’home i la dona visquin. Per exemple exercint la caritat de quedar-nos a casa. Pregant pels que sofreixen.

Som una nova creatura pel baptisme.

1. Dit això, escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi.

El gest de Jesús ens recorda el fang en que Adam fou modelat. El baptisme ens fa una criatura.

L’home nou ja no viu en la tenebra del seu egoisme, sinó que s’ha de deixar il·luminar per la llum de l’amor. Aquí té el sentit l’expressió popular ”amb tu, tot ho veig diferent, més clar”. Amb Jesús tot ho hem de contemplar d’una forma diferent. Estem en dies que sembla que només hi ha foscor, les noticies són angoixants. Malgrat tot amb Jesús, sempre, sempre hi ha esperança.

Pels creients tots els dies són aptes per fer el bé. No hi ha distinció entre el temps dedicat a Déu i el temps dedicat als homes.

1. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs.

Ens trobem en dies de confinament. Els nostre treballs i fins i tot les nostres obligacions han quedat alterats, malgrat això, avui i sempre, és un bon dia per fer el bé. A casa, a la família hem de donar el millor de nosaltres. Segur que tants dies tancats estem un xic alterats; no ens deixem portar per la mandra i cal aprofitar el temps. Procurar que el altres no hagin de pagar el nostre malestar. Valorar la vida en família i tot un seguit de coses que, cadascú segon les seves circumstàncies, haurà d’anar concretat
No ens podem desentendre dels problemes .

1. Van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem.

Una de les temptacions que hi ha en el nostre món és tancar-se en si mateix i desentendre’s dels problemes que hi ha en el nostre entorn. Hi ha crisi? Que ho arreglin els economistes. Hi ha problemes de convivència? Que ho solucionin els polítics. Els fills els hi va malament en l’escola? Els mestres no en saben prou, i un llarg etc. Aquesta era la postura dels pares, el fill té problemes? Que se l’apanyi ell mateix, ja és prou grandet. No pot ser aquesta la nostra actitud: ja es va dir fa molt de temps que creure és comprometre’s.

Creure és acceptar que Jesús és el nostre Salvador.

1. Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

Quaresma, temps de preparació per a la Pasqua, temps de conversió, temps de vèncer temptacions, temps de pregar, i sobretot temps de contemplar i aprofundir la figura de Jesús, el nostre Salvador.

No sempre el sabem reconèixer. El cec va tornar a la vista, però no el va veure fins que estigué atent al que Jesús li deia. També nosaltres estiguem atents per poder escoltar i veure Jesús en el nostre món. Ell ens parla cada dia per mitjà de joies i tristeses. Ell ens parla per mitjà del testimoni dels bons, de les demandes dels pobres, de la tendresa dels qui estan al nostre costat, dels amics que ens alegren i consolen, i també ,i d’una forma especial, per mitjà de l’Eucaristia i de la Paraula de Déu. No podem combregar, enyorem al menys la comunió, però preguem i llegim l’Evangeli.

Amics, aquest només és un breu, molt breu, tast de comentari de l’Evangeli d’avui, Jesús se’ns presenta com el qui és la llum. Ho fa des de la marginació, ha estat expulsat del temple, el volen matar, l’acusen que esta ple de pecat, etc.

Avui, nosaltres hem sentir -nos solidaris amb tots els homes i dones que pateixen.

Agraïm a Déu el nostre baptisme. En temps de prova, és el temps del testimoniatge, ara és el moment de ser testimonis.

Llegia avui una entrevista a l’ARA de l’Antoni Bassas a un filòsof basc, on deia: que això no és la fi del món, sinó la fi d’un món.

Tant de bo, sentíssim avui la seva veu i no enduríssim els nostres cors (salm 99). Tant de bo avui ens adonéssim de tot el que significa tot el que passa, perquè ens faci a tots més humils, més solidaris.

Havíem negat l’acollida als que ens demanaven asil, i no els hi vàrem donar refugi, i ara és un virus el que ens té a tots nosaltres confinats (veure l’entrevista de l’Antoni Bassas).

Que tingueu un bon diumenge.

Josep m Jubany