Reflexions a la Paraula de Déu

Unes pinzellades per fer ressaltar alguns aspectes de la litúrgia de la paraula del Dia de la Candelera.

Primer, la figura d'Anna, la profetessa, que segons el text de l'evangeli no era una simple levita, sinó una muller dedicada al culte de Déu amb dejunis i oracions. Recordem que els levites ajudaven al sacerdot Aaron, i tenien per tasques el servei del tabernacle i la cura dels seus accessoris i objectes sagrats. En definitiva, la feina que molt recentment han fet i encara fan les religioses.

Òbviament la comesa de l'Anna era ben diferent. Fins al punt que el mateix evangeli ens diu que parlava del nen a tots aquells que esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida. Una muller, per tant, dedicada al culte, a l'ensenyança. Quin obstacle es veu avui al sacerdoci de la dona? No sembla pas que la purificació i el refinament de la plata de què parla Malaquies a la primera lectura sigui indispensable a una profetessa... I seguint a Malaquies, el profeta denuncia la indignitat de les oblacions que en el seu temps es feien, i, per millorar, proposa el refinament i que el culte sigui agradable com ho era abans.

Avui també ens trobem que a l'Església fem actes indignes. A parer nostre, el més indigne és l’aliança de l’Església amb el poder, ja sigui polític o econòmic, que fa, per exemple, que l’Església no reclami que els immigrants siguin acollits, en el sentit més ampli de la paraula. Caldria poder trencar aquesta aliança perquè l’Església estigués al costat dels marginats, dels sense sostre, dels pobres, dels desvalguts, dels perseguits de la justícia.

I això lliga amb Simeó. Després de beneir a Maria, que complia amb la norma de la purificació acompanyada de Josep, Simeó els comunica que el seu noi serà una senyera combatuda, motiu perquè "moltes persones caiguin i moltes altres s'aixequin".

L'evangeli no ens parla de l'esglai que devia sentir Maria en escoltar aquests presagis que sens dubte eren premonitoris de la mort del seu fill, tanmateix cada vegada que sabia d’una persona que s'aixecava, Maria fruïa de goig. De ben segur que va recordar les paraules de Simeó quan va tenir coneixement de la conversa de Jesús amb la samaritana, de l’acollida de Zaqueu, de la paràbola del bon samarità, de l'amistat que unia Jesús amb els germans Marta, Maria i Llàtzer...

Finalment cal que ens felicitem dels esforços del Papa actual que comença a dibuixar nous camins a fi de que, com diu l'epístola als Hebreus, deixem de ser esclaus.

Angelina i Josep M.