Reflexions a la Paraula de Déu

El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres

Aquesta expressió tant plena de sentit que l’evangelista Joan empra per descriure com Jesús, des d’ara, és en tot igual (menys en el pecat) a l’home i la dona creats per Déu a l’inici dels temps; forma part del pròleg amb el qual Joan comença el seu Evangeli.
Un poema admirable que no solament posa en relleu els lligams existents entre Joan baptista, el precursor, i Jesús, el Salvador, sinó que es remunta als inicis de la Creació: Al principi existia el qui és la Paraula..., amb la intenció de fer palesa la filiació paterna entre Déu i Jesús.

El verb es feu carn, el Déu invisible s’ha fet visible. Ja no hem d’esperar més; l’Emmanuel és aquí, és Déu en nosaltres. I ha vingut per quedar-se i redimir el món. Ja res no tornarà a ser com abans.

Fins arribar a aquest moment, la Paraula la sentien directament de “Jo soc el qui soc”, Abraham, Isaac, Jacob, Moisès y els profetes. També Maria per mitjà de l’arcàngel Sant Gabriel; Zacaries i Josep, pares respectius de Joan baptista i de Jesús,
la sentien en somnis per la veu d’àngels. Ara la Paraula s’ha fet home i ha plantat la seva tenda entre nosaltres. La Paraula és Jesús; Jesús és el verb encarnat; Jesús és a la vegada carn i Paraula.

Paraula que al llarg de la seva vida pública completarà la revelació de Déu als homes, seguint el fil de la història de salvació, i després d’Ell només quedarà un aparent silenci de Déu, perquè no té res més a dir, en Ell, Déu, ja ho ha dit tot.

Joan i Jesús, cadascun des de la seva missió concreta enceten un temps nou presidit pel Regne de Déu. El seu missatge és el mateix, i el manifesten fins i tot amb les mateixes paraules: Convertiu-vos que el Regne de Déu és a prop.

Sorprèn, però, que un esdeveniment tan transcendent se’ns presenti, en aquest temps nadalenc, en la carn tendre d’un nadó ficat a la menjadora d’un estable, del tot desvalgut com qualsevol ésser humà, exposat i sotmès a tots els avatars de la condició humana.

De sobte un estol de la milícia celestial lloava Déu dient: Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor; els pastors s’encaminaren ràpidament al portal de Betlem, es postraren als peus de l’Infant i en quedaren meravellats.

Jesús és nat! Al·leluia!

Josep Maria Lari