Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist es va fer pobre perquè la seva pobresa ens enriquís

En l’Evangeli de Lluc d’aquest darrer diumenge de setembre, Jesús es dirigeix als fariseus, amants de riqueses i privilegis, i els parla en un llenguatge i amb una concepció del món que ells puguin entendre: si en la vida viviu en la riquesa més descarada, injusta i insolidària, en la mort us espera el patiment i el dolor. Però, aquells que en vida han viscut en la misèria, en la mort trobaran la seva recompensa. Així mirat, sembla un missatge ben dur per als benestants i ben contrastat per als pobres, però no sembla que arreglem res perquè, en vida, tothom pugui tenir una vida digna i feliç. Segurament si ens quedéssim amb aquesta interpretació hauríem de donar la raó als que deien que aquest missatge porta al conformisme i a beneficiar el que res no canviï en una societat injusta.

Però hi ha un passatge en el text que em sembla molt inspirador quan, des del Cel, Abraham diu a l’home ric, entre turments, que entre ells hi ha un abisme que no permet transitar cap a un o altre costat. Aquest abisme és el que el ric ha construït amb la seva avarícia, amb l’acumulació de béns i l’aferrament al diner i al poder que el feia sentir-se superior i dominador. Però aquest mateix abisme és el que el fa insensible i arrogant, aferrat a tot allò que només és material. Mentrestant, l’home pobre té la capacitat de veure al seu voltant, de fer-se sensible al mal que ell mateix pateix i, al mateix temps, poder de viure en la fraternitat i en la llibertat d’aquell que només pot gaudir la joia de cada dia, de cada moment viscut.

I encara hi ha un altre element que em crida l’atenció en el text de Lluc: l’home pobre té nom, Llàtzer, però l’home ric no en té (té un nom genèric ‘Epuló’). És un ric anònim. Podríem entendre que Lluc no ens vol assenyalar amb el dit, no acusa sinó que, més aviat, ens pot fer entendre que tots podem ser ‘rics’, insensibles, indiferents o esclaus dels béns materials o del poder. En aquest sentit m’agrada molt una frase de José Múgica, ex president de l’Uruguai: ‘No sóc pobre, sóc sobri i lleuger d’equipatge. Vull viure amb allò just perquè els béns no em robin la llibertat’.

Lluís Rissech