Es tracta d’un número extraordinari pel que fa a l’edició de El Pregó, però també extraordinari pel seu contingut. Un quadern de 24 pàgines en el qual nou dones posen al dia un tema tossudament etern de la jerarquia de l’Església que en l’actualitat no s’aguanta ni amb pinces.
És de lectura del tot recomanable perquè ens situa en l’òrbita del que hauria de ser un món plural en el qual la dona estigués en un pla de total igualtat amb l’home a tots els nivells.
Prou sabem que això ja està passant en molts àmbits de la societat occidental, per més que encara estem molt lluny d’aconseguir-ho en plenitud. Però pel que fa a l’Església fa la impressió que el temps s’hagi aturat; no parlem ja ni d’anys ni de segles, som allà on érem a la primeria dels temps. La dona no compta i en canvi la seva presència a l’Església és universal, això sí, però, sempre a l’ombra, invisible per un conjunt d’homes que li neguen el pa i la sal.
Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist, Gàlates 3:28. Ho diu Sant Pau! en una carta al gàlates probablement dels anys 56-57. No hi ha home ni dona, i dos mil anys després continuem com si res.
Sefa Amell, Glòria Barrete, Montserrat Camps Gaset, Magda Tomàs i Ribes, Maite Cura, Natàlia Reverdin Effront, Noemí Cortés i Roca, Elisabeth Schüssler Fiorenza i Montserrat Morera són les autores de sengles articles sobre aquest tema tan punyent que ens implica a tots i que més tard o més d’hora l’Església haurà de resoldre.
De moment el tema està bloquejat perquè els darrers Sants Pares l’han donat per tancat adduint que una dona no podrà ostentar mai el rol d’un home que celebra l’Eucaristia “in persona Christi” perquè Crist era un home. Com molt bé diu Sefa Amell: “ens podem demanar: ¿el cos de Crist ressuscitat, immaterial, conserva els trets de masculinitat que el diferencien de la dona?”
Josep Maria Lari
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada