Doctrina social de l'Església (V)

Benvolguts,

Començament de setembre, a les portes d’un nou curs. A poc a poc les activitats de la comunitat aniran reemprenent el seu ritme normal.

Encara que potser ens queda lluny, en aquest escrit vull completar el que vaig escriure durant el mes de juliol. Breument, vaig descriure alguns dels trets fonamentals de la Doctrina Social de l’Església (DSE). Ja ho vaig advertir, i ho repeteixo ara, el que els escrits del mes de juliol vaig tractar, només era un tast, molt breu, d’alguns continguts de la DSE. Sóc molt conscient que varen quedar moltes coses al tinter. La finalitat d’aquests escrits no era altra que recordar que l’Església té un ric contingut doctrinal, en el que vol il·luminar l’acció social dels creients. I també posar l’èmfasi de que els que ens gloriem de ser seguidors de Jesús no podem viure al marge dels esdeveniments que marquen la nostra societat.

Si teniu la bondat de recordar els escrits del mes de juliol, veureu que vaig parlar de la dignitat humana, del bé comú, de la destinació universal dels béns. Queden moltes altres qüestions com són: el principi de subsidiarietat, la dignificació del treball, les condicions per la dignificació de la vida política, el valor de la vida, l’ecologia i molts més. El meu desig és fer conèixer aquests ensenyaments socials. No sé si seria molt descabellat, fer una crida a la comunitat per organitzar un curset sobre la DSE. Tant sols és una idea que s’hauria de madurar.

La Doctrina social de l’Església és un cos que va evolucionant amb els temps, ja que ha de donar resposta als desafiaments que les circumstàncies històriques presenten a cada moment. Per aquest motiu, se l’anomena també “ensenyament social de l’Església”(aquesta era la denominació preferida pel Papa Sant Pau VI), ja que el nom de Doctrina, pot donar la falsa idea que és un cos doctrinal, ja tancat.


Com repetidament han dit els Papes, l’Església, la DSE, no és una tercera via entre el capitalisme i el socialisme, no té solucions tècniques davant dels desafiaments de la societat. Però l’Església és experta en humanitat, i la seva missió, fidel al manament de l’Evangeli, és l’Evangelització. I l’Evangelització significa contemplar el nostre món, estimar-lo, i treballar per una societat més justa.

El Sant Pare Joan XXIII, i el Concili Vaticà II, van fer un canvi de metodologia en la elaboració de la DSE, fins aquell moment s’utilitzava l’anomenat mètode deductiu, això és, de la lectura atenta de l’Escriptura i del Magisteri se’n treien les directrius a seguir. Amb el Concili i Mater Magistra de Sant Joan XXIII, s’imposà el mètode inductiu. Mètode que té com a punt de partida l’anàlisi de la realitat, i a partir d’aquí s’aplica el clàssic “veure” “jutjar” i “actuar”. Amb aquesta metodologia ens vol donar una resposta acurada a la realitat. Tots els que hem aplicat el mètode de la revisió de vida en reunions, sabem que l’èxit de la mateixa, és que els tres passos ens facin acuradament. I sobretot l’actuar . L’actuar sempre és fruit d’una conversió. El Veure i Jutjar, ens ha de fer canviar.

La DSE, és conscient que davant la complexitat de les diferents situacions que ens donen arreu del món, no es pot trobar una resposta única i universal. Sant Pau VI en Octogesima adveniens escriu: incumbeix a les comunitats cristianes analitzar amb objectivitat la situació pròpia del seu país, aclarir mitjançant la llum de la paraula inalterable de l'Evangeli, deduir principis de reflexió, normes de judici i directrius d'acció segons els ensenyaments socials de l'Església (OA n 4). Aquesta és la gran missió que tenim com a comunitat cristiana. En aquests moments que vivim, a la llum de la DSE, hem de saber discernir, i saber trobar camins d’actuació.

Fins aquí, aquests escrits, com deia, la meva intenció no és altra, que fer conèixer aquest ric cos d’ensenyament i que tots puguem contribuir a fer més humà i just el nostre món. Ho farem amb la nostra pregària, actuació i denúncia profètica.

Josep m Jubany