Reflexions a la Paraula de Déu

L’essència del parenostre

Vivim moments en què hem de tenir molt present el que llegim a la primera lectura d’avui, del Primer llibre de Samuel. En la nostra vida, en el quefer de cada dia, ens hem de respectar. Hem d’oferir la nostra mà i la nostra paraula per obrir camins d’entesa, ponts de diàleg, tornar bé per mal. La vida i la llibertat de les persones és el bé més preuat.

Diu el Salm: “No m’amaguis la mirada en hores de perill; sempre que t’invoco, escolta atentament, no triguis en respondre’m”. Confiem en el Senyor. La nostra vida no és fàcil, tenim molts moments de dissort, no ens deixem abatre. El Senyor vetlla per tots. La nostra confiança en Ell ha de ser plena.

Com hem d’actuar? Diu Sant Pau als Corintis: “El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel”. De la mateixa manera que ens ocupem diàriament del primer home, del nostre cos terrenal, millorant-lo i alimentant-lo perquè estigui ple de vida, ens hem d’ocupar del segon home, de l’esperit, l’ànima, que prové del cel, i que també hem de millorar i alimentar. Aquest cos nostre espiritual és el que torna a Déu. No hi torna sol, anirà acompanyat dels cossos espirituals del proïsme: dels germans a qui hàgim ajudat, dels germans perseguits a qui hàgim procurat refugi, i més. La salvació, Déu la vol per a tots els homes.

Jesús ens ho diu: “L’Altíssim és bo amb els desagraïts i amb els dolents”. El parenostre és l’essència de les lectures d’avui. Hem de tenir clar que la salvació és per a tots. Els que ens sentim fills de Déu hem de treballar en el món que ens envolta perquè la pau sigui realitat. Ferms, ajudant les famílies desestructurades que coneixem. Ferms, ajudant els immigrants que vénen a casa nostra. Ferms, perdonant els qui ens injurien, calumnien i ens priven de llibertat.

Pere Rius