Reflexions a la Paraula de Déu

L'Esperit del Senyor reposa sobre meu

Durant aquest any la litúrgia ens proposa la lectura semi-contínua de l'Evangeli segons Sant Lluc. En aquest diumenge proclamen dos fragments d'aquest llibre. El primer correspon a les primeres línies de l'obra de Lluc, i el segon al capítol quart.

Així llegim que Lluc dedica la seva obra a Teòfil i ens explica la metodologia que utilitza. Lluc ens indica que el que ens explicarà en el seu llibre és degut a una investigació personal, i reivindica quatre qualitats del seu treball: integritat (tot), exactitud (minuciosament), exhaustivitat (des dels orígens) i mètode (una narració ordenada). I també ens fa saber el seu objectiu, (perquè constatis la solidesa de l'ensenyament rebut).

El segon fragment ens presenta Jesús a la sinagoga de Nazaret. Nazaret és per Jesús el lloc on va viure la part de la seva vida que coneixem com la vida amagada de Jesús. Fou allà on ell va créixer, va aprendre, va treballar al redós de la seva família. La sinagoga era, doncs, per Jesús, un lloc molt entranyable. Cada dissabte durant molts anys hi va anar a resar, i també era el lloc de trobada amb els seus veïns. Segur que en l'escena que avui comentem en el recinte s'hi trobaven molts dels seus familiars i amics.

I és Nazaret on Jesús vol manifestar qui és Ell, i quina és la missió que a partir d'aquest moment portarà a terme. Ho fa tot llegint un fragment del llibre del profeta Isaïes. En aquest text el profeta anuncià a l'Ungit, a aquell que sobre ell reposarà l'Esperit del Senyor, serà l'Ungit qui predicarà la Bona Nova als pobres, la llibertat als captius, la vista als cecs, trencarà les cadenes als oprimits, i proclamarà un any de gràcia (l'any de gràcia, conegut també com any jubilar, se celebrava cada 40 anys i era on els deutes quedaven perdonats, els esclaus alliberats i les terres tornaven als seus antics propietaris). Els seus oients, persones familiaritzades en els textos bíblics, no els passa desapercebut que el lector omet intencionadament un fragment d’Isaïes Is 61, 2, on es parla "del dia que el nostre Déu farà justícia". I la sorpresa fou encara més gran quan Jesús diu: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura".

El proper diumenge escoltarem les reaccions dels veïns de Nazaret a aquestes paraules de Jesús. Com és conegut, els de Nazaret no van acollir de bon grat aquesta presentació de Jesús.
Josep m Jubany