Reflexions a la Paraula de Déu

Experiència clau

Joan el Baptista invita al poble a distanciar-se i oposar-se de les injustícies del poder civil, econòmic i religiós. Jesús se sent interpel·lat per aquesta crida i l’accepta amb total disposició interior fins a la fi.

“Jo us batejo només amb aigua, però ...Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”. Aquí trobem la línia ascètica i dura de Joan el Baptista i la de Jesús, que és el bateig en l’Esperit, que expressa l’essència de la seva ensenyança i la seva total unitat amb el Pare.

Per a un jueu, tot esdeveniment és una actualització de la Torà, i a la seva llum es pot interpretar tota vivència humana. L’Esperit ens remunta a la creació, i en el passatge del diluvi universal, Noè deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat, però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca. Noè va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. Però va esperar encara set dies i deixà anar de nou el colom i aquesta tercera vegada ja no va tornar. (cfr Gn 8,8-9). El colom havia trobat un lloc on posar-se i reposar a la terra, l’olivera. Lluc com a bon coneixedor de la Torà actualitza i interpreta aquest passatge donant-nos la clau de qui és Jesús: És aquell sobre qui l’Esperit Sant pot trobar repòs i acolliment humà total.

Mentre Jesús pregava, el cel s’obrí, és a dir, que entre Jesús i el Pare hi ha hagut una comunicació molt fonda, sense cap impediment, Déu ha manifestat en Ell tota la força del seu Amor. Les paraules del Pare ajuden a entendre quin és el contingut de la pregària de Jesús. “Ets el meu Fill...”Aquesta experiència clau i entranyable li va capgirar la vida de tal manera que va deixar el seu ofici d’artesà i va anar al desert per assimilar-la i va dedicar tota la seva existència a transmetre’ns la joiosa i compromesa experiència d’ésser fills i filles de Déu.

La dedicació de Jesús a la seva missió ¿no serà perquè vivia immers i marcat per l’Esperit que el dinamitzava des de dins? Perquè la manera de ser i d’actuar de Jesús no s’improvisa. Ell no feia coses per Déu ni per a Déu, vivia en Déu.

Esther Bochita