Reflexions a la Paraula de Déu

I tothom veurà la salvació de Déu

Les lectures d’avui, plenament dins de l’Advent, tenen un marcat interès per descriure la relació entre el poble i D* així com també la situació geogràfica i la situació política del moment. Amb un poema es clou la cita del llibre de Baruc. En aquest retall de l’A.T. es diu: “D* farà que es vegi pertot la teva resplendor” referint-se al poble d’Israel. En la segona lectura és Pau el qui escriu a Filips i anima tota la comunitat a seguir fent el bé esperant l’arribada d’Israel, de manera que “tothom veurà la salvació”. Lluc, que ja ha viscut l’experiència del Crist, aquí ens parla principalment de Joan Baptista, el precursor, el fill d’Elisabet, la cosina de Maria, i de Zacaries. Joan va viure l’espera per dues vies, la seva mare, segur, ja que en l’Evangeli se’ns diu, simbòlicament, que ell va saltar de goig dins del seu si, i la lectura dels textos proposats en la sinagoga que, ben segur, freqüentaven. Es tracta tot plegat d’una invitació a l’espera il•lusionada i agraïda de l’arribada al món del Senyor, ja que Nadal s’acosta i cal que ens preparem.

De veritat que ens costa centrar el nostre pensament en allò que realment ens està demanant la litúrgia a través de les lectures que ens proposa l’Església, plenes de simbolismes i de vegades de paraules grandiloqüents que ja no trobem en el nostre vocabulari quotidià i hem de fer un esforç per centrar l’interès en allò que se’ns vol explicar a través dels símbols ja en desús. Però tampoc no costa tant si s’hi presta una certa atenció a fi d’anar una mica més enllà del text i s’intenta veure, a través de les paraules concretes, la voluntat de qui s’expressa. Nosaltres, com la comunitat de Filips, solament hem de fer una cosa: seguir fent el bé, de manera que allò que intentem proclamar, el naixement del Crist, sigui de veritat un reclam cregut i viscut com el que vivia aquella comunitat de creients gràcies al coneixement que tenien de la Història del seu poble, sempre referida a D*, que esperaven la vinguda del Messies. Actualment, en les nostres parròquies, no hi ha un gran coneixement dels textos, més aviat n’hi ha molt poc. El llenguatge se’ns fa farragós i no tenim el costum de llegir la Bíblia. Els simbolismes se’ns escapen i amb això perdem els significats, allò que ens volen dir. No seria mala cosa intentar traduir, posar en llenguatge vulgar i més entenedor tot aquest llegat històric, que considerem sagrat i ple de saviesa, d’experiència, de pors, d’esperances, de seguretats, d’errors, de fe. De tots els sentiments humans que sentim, valgui la redundància, en el nostre interior i per als que cerquem respostes.

Sefa Amell