Reflexions a la Paraula de Déu

Sagrada Família. Una invitació per a tots

Comencem per una anècdota real; llevat els noms:

Maria, casada i amb descendència, volia passar una jornada de silencia a un convent de monges de clausura, participant en les mateixes activitats que les religioses. Així ho va comunicar a l’hostatgera, que sense cap rebuig i veient d'entrada que no portava les ungles pintades, Teresa, l’hostatgera, no hi posà cap inconvenient, però la va advertir que si li preguntaven el motiu de la presència de Maria al menjador, per exemple, respondria que era membre de la sagrada família. I aclaria, dirigint-se a la Maria "no formes part d'una família? I qui pot negar que no sigui sagrada?"

I prenent els textos de la litúrgia d'avui, sempre recordant el temps en el que foren escrits , no és cert que en el fons ens aconsellen que estimem. Fixem-nos que Pau als colossencs els recomana que no amoïnin els seus fills (segons la traducció interconfessional de la Bíblia, en grec amoïnar significa molestar (indegudament fins al punt que l'altre s'encengui); o bé a Siràcida (primera lectura) al verset 2, del capítol tercer després d'haver demanat que els fills escoltin els consells del pare, ho justifica "perquè el senyor dóna honor al pare en els fills i confirma l’autoritat de la mare damunt d'ells". Un llibre traduït el segle segon a/c parlant de la autoritat de la mare! Sorpresa, però cal destacar que com a fonament de l’autoritat hi ha l'estimació.

Com encara sorprèn més que Jesús, als dotze anys, no tornés amb la comitiva dels pares, perquè havia d'estar a casa del seu Pare.

Atès que totes i tots formem part d'una família, física o espiritual, seria bo que seguíssim l'exemple de l’hostatgera, que no va tenir por de qualificar a la Maria com a membre d'una sagrada família.

Josep M. i Angelina