Reflexions a la Paraula de Déu

El goig

Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Hem llegit avui aquest fragment de l’Evangeli de Lluc. Quina sorpresa més extraordinària que té Isabel quan ve a visitar-la Maria, la seva cosina. Totes dues esperen un fill i Isabel, sorpresa i admirada, exclama amb un goig irrefrenable aquestes paraules que són a l’inici d’aquesta nota. És tanta l’emoció d’Isabel que les pronuncia cridant amb totes les forces perquè sap que el fruit de les entranyes de Maria és el Fill de Déu. Fins i tot la criatura que també espera Isabel salta de goig en el si de la seva mare.

El relat evangèlic d’avui és molt oportú, ara que s’acosta Nadal, aquesta festa tan important, però encara ho és més quan celebrem la Pasqua i sabem que Jesús va ressuscitar. Ell va néixer com qualsevol de nosaltres, tot i que era el Fill de Déu, però va ressuscitar vencent la mort i en fem festa, la més gran.

Aquest Nadal hi haurà goig a la nostra família i quan mirem la taula tan ben parada envoltada de cares alegres potser caurà alguna llàgrima veient que hi falta algú, algú que ha arribat al final del camí de la vida. Malgrat això, celebrem aquesta festa familiar perquè és Nadal i us recomano que procureu participar de la celebració de la Missa del gall o del pollet i la vostra festa serà més plena.

És un bon moment per recordar tots aquells que pateixen fam, guerres, discriminacions, en un món que els gira l’esquena, un món del qual en formem part.

Un sentit record pels nostres amics i amigues polítics víctimes de la injustícia i de l’empresonament. També pels nostres amics i amigues polítics exiliats víctimes de la mateixa injustícia. Aquest Nadal, com el de l’any passat, serà dur per als nostres amics. No m’agrada la frase que he posat abans “sentit record”, perquè no és prou descriptiva, sembla quelcom puntual. Diàriament en molts moments pensem en ells i elles amb angúnia i preocupació, en especial amb els nostres amics en vaga de fam.

Molt sovint em permeto somiar que un dia, al més aviat possible, a la nostra nació catalana podrem exercir el dret a decidir, ratificat per moltes nacions i fins i tot per l’Estat espanyol (que ja és molt somiar) i amb un resultat que donés a Catalunya la plena llibertat; llavors cridaria de joia amb totes les meves forces tal com ho va fer Isabel quan va rebre la visita de Maria.

Àngel Oliva