11 de novembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Donar-nos tal com som

Una de les missions que té la comunitat cristiana de qualsevol temps és la de donar testimoni de la seva fe en la persona de Jesús. La comunitat hauria de ser com la petita llum oscil•lant d’un quinqué, però que il•lumina a tots els qui es troben en una estança de la casa, o com els granets petits de sal que assaboreixen tot el menjar de la família reunida al voltant de la taula. Són imatges que Jesús proposava als seus seguidors, donant-los a comprendre que no cal ser molt rics o molt importants, ni fer coses extraordinàries, per mantenir l’eficàcia del seu missatge enmig de l’obscuritat de la nit del món i per damunt dels grans discursos construïts amb paraules buides. Malauradament, no sempre la comunitat cristiana -de la qual nosaltres en formem part- ho ha entès així al llarg de la història. Durant molt de temps ha confiat i ha fiat la força de la paraula a la vistositat dels temples o a la força de l’espasa o a l’esplendor de les cerimònies del culte.

Jesús és lluny d’aquests paràmetres i les lectures d’aquest diumenge ens ho recorden. Els exemples són dues persones vídues i pobres, és a dir, persones soles, amb obligacions domèstiques i sense recursos, però amb una fe sincera que els neix del més profund del cor. La vídua de Sarepta sap que una de les obligacions més importants del bon israelita és la d’acollir i ajudar al pelegrí en les seves necessitats; la vídua del Temple sap que la Llei l’obliga a fer l’ofrena del delme per petits que hagin estat els guanys. Les dues ho fan, amb angoixa i esforç, per ser fidels en allò que creuen.

Donar testimoni de Jesús, com a missió que la comunitat cristiana assumeix, és ser fidel a la seva persona i a la seva paraula. Ell no va ser gran, ni ric, ni es va imposar per la força sobre les persones. Ell, a tots els qui se li acostaven i el volien escoltar, els acollia, els consolava, els alliberava dels seus mals, i no li feia res que fossin d’una classe o d’una altra. Es donava a tothom sense fer distincions. El signe més gran de la seva donació per a tots és la seva mort. La Creu que avui presideix la nostra assemblea ens recorda que donar testimoni de Jesús, participar del pa de vida, és donar-nos als altres tal com som. Sense fer càlculs de les nostres forces i sense fer distincions.

Anton Ramon Sastre