Reflexions a la Paraula de Déu

Llegim al profeta Amós: aquell que enganyi, robi o estafi als seus germans no serà oblidat per Déu. Sona a maledicció gitana, eterna. I ho és! És el mateix que el papa Francesc deia fa uns dies: “els mafiosos no són cristians”. El missatge és clar i directe. No es tracta de si hem estat afortunats i disposem d’una situació econòmica o una altra. Cal que siguem nets i transparents. Que no especulem, posant preus per sobre del que és just, que no ens aprofitem mai de la gent necessitada, ni d’aquells que són o se senten més febles que nosaltres. Sobretot, que no enganyem mai a ningú! Aquests dies estem patint una tempesta d’acusacions entre polítics. Sembla que tothom hagi enganyat a tothom. Ens preguntem com podem tolerar que uns mentiders i estafadors pretenguin guiar la nostra societat. Si han enganyat o defraudat, són éssers indignes de la confiança de ningú i menys de la nostra.

Quina ironia, però, quan llegim l’evangeli de Lluc. Sembla com si tots haguéssim de córrer a fer pactes amb el dimoni. No, ben segur que no es tracta d’això. El missatge de fons no s’allunya gens del d’Amós: si fem trampes amb els béns terrenals –sense cap valor– i estafem als nostres germans, com pot ser que pretenguem administrar bé els béns que valen més que això? Per desgràcia, trobem massa exemples a la nostra església de gent que ha fugit amb diners, de gent que no ha respectat ni infants, ni dones, ni refugiats, ni empresonats, ... però que pretén encara continuar fingint que és un bon administrador de la vida de la comunitat. Hem començat a veure atacs durs – duríssims – des de dins de la nostra mateixa església contra el papa Francesc per haver intentat posar fre al que tant el profeta Amós com l’evangeli de Lluc denuncien. Posem-nos-hi decididament al costat, amb fets i pregàries. Que no se’n surtin els falsos, els estafadors ni els torturadors!

Julià i Rosa