28 de juliol 2018

Reflexions a la Paraula de Déu



 El miracle dels pans i els peixos

Està descrit en els quatre evangelis de manera que es pot considerar un relat històric, amb això vull dir que els detalls concorden i que descriuen el mateix episodi. Mateu 14,13-21; Marc 6,32-44; Lluc 9,10-17. 

Jesús i la seva colla de deixebles acabaven de rebre una mala notícia: havien degollat Joan el Baptista per ordre d’Herodes, el rei. Jesús volia reposar en un lloc tranquil, sopar i parlar amb els amics, però la gent que l’havia seguit per la vora del llac era tanta que ja no n’hi cabia més, i s’anava fent de nit. Aquella gent fidel eren unes 10.000 persones o més, força més, comptant les criatures i les dones, cosa que no recull el relat de cap evangelista. El consell dels amics va ser acomiadar tota aquella gent perquè era tard, i enviar-los a buscar-se el sopar i el descans on poguessin.

Però Jesús els diu: doneu-los menjar vosaltres mateixos. Van trobar un noiet -d’entre els que no s’havien comptat- que duia uns pans i uns peixos. Era tot el que tenia i els ho donà. Jesús amb tan poca cosa va celebrar la primera eucaristia: Va beneir el pa, el partí i els el va repartir. Per a tothom n’hi va haver i encara en va sobrar. Diuen que dels bocins sobrants en van omplir dotze cistells. És l’abundància del regal de Jesús amb la col·laboració del noi que no havia estat comptat i dels deixebles. Jesús sí que compta amb la gent per fer el bé. Per a Jesús no n’hi ha d’insignificants perquè tothom val per alguna cosa i el que cal és donar valor a cada persona. No hi ha persones “poca cosa”. Jesús treia de cada una allò que podia ser útil també als altres.

Per sort tenim persones que actuen d’aquesta manera. Tenim Sor Lucia, el Pare Manel, les cooperatives agràries especialitzades, com l’Olivera de Vallbona de les Monges, i, sorprenentment, almenys una companyia de dansa que integra ballarins i ballarines professionals amb persones amb discapacitats diverses. Algunes amb cadires de rodes i altres amb la seva fesomia característica. Tothom hi és comptat i cada un i cada una hi té el seu paper de lluïment.

Sefa Amell