Anècdotes d’adolescent de l’Àngel Oliva

Classe de geometria

Era a l'ingrés de batxillerat i el mestre era el pare Coll. En aquella època jo tenia gran curiositat per les paraules llargues i exòtiques i no pel seu significat, que normalment ignorava, sinó per la seva fonètica.

El pare Coll, de tant en tant, per fer-nos trobar interès pel tema d’estudi, com si fos un concurs, ens situava dempeus al voltant de la classe, en una cua. Feia una pregunta i si el preguntat no sabia la resposta passava el torn al següent, i així successivament fins que algú donava la resposta adequada i aquest se situava davant del primer preguntat. I si aquest era el primer de la cua moltes vegades ja donava la resposta correcta perquè era el més espavilat de tots, que també n’eren els quatre que el seguien. Jo era el tercer, però comptant des del final de la cua. Tots plegats érem uns quaranta companys.

El pare Coll tenia aquell dia un objecte que semblava de fusta sobre la seva taula. En aquells moments jo estava completament despistat del que havia preguntat el pare Coll al primer de la cua. Em vaig adonar que ningú sabia la resposta correcta i llavors pregunto al company de davant meu: -“De què va avui això?” i en Ramon em diu: -“El pare Coll pregunta quina figura geomètrica és allò que té sobre la taula”. Jo li dic a en Ramon: -“Se m’acut una paraula molt bona, em penso que és la d’un ocellot...” El company em diu: -“No siguis burro que el pare Coll no està per bromes”.

Llavors en Ramon, a qui li tocava el torn, va dir: -“Aquesta figura és un taco”. El pare Coll va fer un comentari sarcàstic i va dir: -“El siguiente”. Aquest era jo. Vaig i dic: -“¡Paralelepípedo!” Tots els companys van esclatar a riure i jo vaig pensar: -“He estat burro” i em vaig posar vermell com un tomàquet. Quan van acabar les rialles generals el pare Coll va dir: -“La figura geométrica es un paralelepípedo. ¡Oliva (aquest era jo), pase al primer lugar!”.

Des d’aquell dia sé que el paralelepípedo no és un ocellot.