Reflexions a la Paraula de Déu

Quin és el context d’aquest fragment? Si anem a l’inici d’aquest passatge Jn 10, 1 trobarem Jesús davant d’una porta vetllada per un porter que l’interroga sobre les seves intencions pel que fa a les ovelles. El porter no va deixar passar els que anaven a massacrar les ovelles, però a Jesús sí que el deixa passar i Ell allibera les ovelles que anirien a ser sacrificades al temple. Les deixa anar perquè creixin per si mateixes, que entrin i surtin amb llibertat, trobin bons pasturatges i tinguin plenitud de vida. La seva relació amb elles no és de control ni de domini, sinó que amb molt de respecte ofereix alternatives perquè cadascú prengui la seva decisió, per això Ell és el bon model de pastor.

Jesús no fa distinció entre les ovelles que estan al temple a punt de ser sacrificades i les que volten per altres llocs. Ell està disposat a donar la seva vida per totes, per això el Pare l’estima. Ningú no treu la vida, Ell la dóna lliurement i voluntària. En aquest amor es troba la vida, i Ell té el poder de recobrar-la. El seu desig és endinsar-nos en aquesta comunió de VIDA-AMOR que hi ha entre Ell i el Pare.

Els que no es mouen en l’àmbit de l’AMOR i entren per altres indrets, potser han perdut les entranyes, s’han tornat “funcionaris” de Déu, actuen per interessos i pel seu propi profit, creen conflictes i no es preocupen de la sort ni del destí dels humans.

L’al·legoria de les ovelles és pròpia d’un poble de pastors on les ovelles són molt valuoses. Aquí Jesús està reconeixent i ressaltant el valor i la dignitat de les persones que sempre s’ha de defensar, i s’enfronta a la manipulació que comporten els sacrificis cruents dels rituals del temple. El fet de portar a terme aquesta missió li va costar la vida. Per tant, la violació dels drets humans, els conflictes bèl·lics i tot tipus de violència mai no poden ser acceptables. Intentem, doncs, mantenir-nos en relació amb Jesús, així ens podrem sentir encoratjats i motivats quan en la nostra quotidianitat se’ns presenten alguns reptes per ésser fidels al seu missatge.

Esther Bochita