18 de març 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Són dies incerts aquests en què tots els auguris són dolents. Jesús és conscient de l’ambient que l’envolta i com es va fent violent i difícil. Si bé el títol del paràgraf diu que la glorificació de Jesús s’acosta, la veritat és que el que realment s’acosta és la seva passió i ell ho percep perfectament i no se n’amaga perquè sap que està complint la seva missió en el món. I adreça als seus amics, gent del camp, avesats a veure com era veritat que molts grans de blat es perdien irremissiblement mentre uns altres, que aparentment morien en la terra eren els que veritablement tiraven endavant, i els diu: si el gra de blat quan cau a terra no mor, queda ell tot sol, però si mor dóna molt de fruit. Ell és el gra de blat podrit en terra que dóna fruit. Quina aberració tan escandalosa.

I afegeix un pensament ben dur per a nosaltres: qui estima la pròpia vida, el seu benestar i les seves riqueses i no es preocupa dels altres sinó solament per la seva persona, la perdrà, i qui no l’estimi, la pròpia vida, en aquest món, voldrà dir que la guarda per a la vida eterna.

Amb aquest trosset de l’Evangeli i una mica de fe ja n’hauríem de tenir prou per a orientar bé la nostra vida que estimem tant. Sembla fàcil. Però sabem prou bé que no n’és. Tot això dit i repetit des de fa ja més de 2.000 anys i la gran majoria, la immensa majoria, no es dóna per al·ludida, no se n’ha assabentat!

Qui estava amb ell en aquella hora, alguns deixebles, les germanes de Llàtzer i algunes amigues i amics, van sentir un tro. També Jesús el va sentir i va dir: no s’adreçava a mi. I va predir una altra vegada la seva desaparició d’aquest món. Era del tot conscient d’estar vivint els seus darrers dies amb la seva gent en aquest món i es declara llum: camineu mentre teniu la llum, a les fosques no sabríeu on anàveu: Jo sóc la llum.

Demostra que estima aquella gent i amb ella la gent del món. No vol que ens perdem en la fosca, que ens malmetem com el blat que no cau en terra bona. Ens estima i ens demostra amb quin neguit ho pateix. Pateix perquè sap que se’n va i que deixa molta feina inacabada.

Sefa Amell