Reflexions a la Paraula de Déu

No badem: sabem on anem?

El Senyor, per segona vegada, va comunicar a Jonàs la seva paraula. Li digué: “Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t’indicaré”.

No hem de fugir de la presència de Déu. Déu es comunica constantment amb tots els homes a través dels mateixos homes. No podem fer oïdes sordes. Hem de treure'ns tot el que és superficial de sobre, el Senyor escolta els cors sincers. Tots hem de ser portadors de les paraules de salvació de Jesús.

Com hem de preparar-nos per cercar Déu, ens ho diu el Salm: “El qui té el cor sincer i les mans sense culpa”. I amb les mans plenes de bones obres.

Sant Pau ens diu: “Jo voldria que visquéssiu sense neguit”.

Les preocupacions que tenim per les coses d’aquest món les hem de tractar amb la mirada posada en el més enllà. En el nostre quefer diari ens ocupem, i fem bé, dels nostres fills, dels nostres néts, dels nostres pares, del veí que està sol, de l’amic que s’ha quedat sense feina. Dels més necessitats d’aquest món a través de Càrites, d’Intermón i de moltes altres ONGs que estan al servei dels més necessitats.

Aquests afers són els arbres potents que intenten pal·liar les grans diferències socials d’aquest món, on els més perjudicats són les persones més vulnerables. Enmig d’aquest bosc hem de trobar el camí sense neguits, sabent que Déu està sempre en nosaltres. Ens hi ajudarà l’Evangeli d’avui amb la crida que fa Jesús vora el llac de Galilea, si ens deixem veure per Jesús; si el nostre cor està obert a la seva paraula; si estem atents al que ens demana; si som capaços de deixar els nostres pensaments quadriculats amb les nostres certeses per posar-nos al costat de les persones més humils, més senzilles, més necessitades. Aquesta és la crida que ens fa avui Jesús per anar amb Ell.

Pere Rius