Per poder facilitar la participació de tots, comunitàriament ho celebrarem el dissabte dia 27 a les 8 del vespre amb una Eucaristia concelebrada, presidida per Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona.
És costum a casa nostra, celebrar amb els familiars els sants de cadascun dels seus membres. Nosaltres formem part de la gran família de la comunitat de Sant Ildefons, i és obligat que també comunitàriament ho celebrem, i ho fem al voltant de l’altar de l’eucaristia. També serà l’oportunitat de conèixer a Mons. Antoni Vadell, des del setembre bisbe auxiliar de Barcelona.
Per als cristians, el patró, no és tant sols el nom pel que som coneguts. El patró és el sant que ens protegeix i intercedeix per nosaltres. La seva vida és i ha de ser per tots un exemple. Un dels signes de secularització dels nostres dies és que cada vegada més és perd el costum de celebrar els sants (tradició molt arrelada a casa nostra) i se substitueix per la celebració de l’aniversari del naixement. És una forma molt subtil de silenciar la importància del nom i del patró.
Ignoro les raons del perquè quan es va erigir la nostra comunitat, es va elegir el nom de Sant Ildefons. Sospito, encara que no en tinc la certesa, que fou una decisió del aleshores, bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego. Ell abans de ser bisbe de Barcelona havia estat bisbe auxiliar del Dr. Isidre Gomà, arquebisbe de Toledo. Ildefons fou un dels grans bisbes de la seu Toledana i voldria retre-li homenatge.
En efecte, Sant Ildefons va viure en el segle VII, en l’Espanya visigòtica, i fou un dels eclesiàstics més preeminents de la seva època. Coneixem la seva vida perquè un dels seus successors, Sant Julià, ens l’explicà, i sobretot coneixem molta de la seva obra escrita. Ell de jove va ingressar al monestir d’Agali, (prop de Toledo) d’on en fou abat. Com a abat participà en alguns del concilis de Toledo. Trobades molt importants en l’església visigòtica. En el 657 fou elegit bisbe de Toledo.
Sant Ildefons va destacar, sobretot, pels seus escrits, i per la seva defensa de la virginitat de la mare de Déu. Per a ell la virginitat de Maria era una manifestació de l’encarnació veritable de Déu enmig nostre. També té altres obres sobre el baptisme, i composà algunes pregàries litúrgiques. Conservem part de la correspondència que va mantenir amb Quirze, bisbe de Barcelona, aquest en les seves cartes manifestà la seva admiració i agraïment pel mestratge d’Ildefons.
La iconògrafia el representa rebent de Maria una casulla. Segons el seu biògraf, se li va aparèixer Maria asseguda a la seu del bisbe de Toledo, el va revestir amb una túnica. Maria diu que fa aquest gest com a reconeixement a la devoció que Ildefons li professa, i la Verge acabà amb aquestes paraules: “Et vesteixo ja des d’ara amb ornaments de glòria, perquè desprès, a les meves estances, puguis gaudir-ne amb tots els servents del meu fill”. Ildefons morí l’any 667; està enterrat a Zamora.
El dissabte vinent es realitzaran diferents activitats. No cal dir que l’acte més important és la celebració Eucarística a les 8 del vespre. Abans, a les 7 de la tarda, el cor Diaula ens oferirà un concert. També aquest cor participarà en els cants de la Missa.
Amb motiu d’aquesta festa, com cada any, publiquem una memòria d‘activitats de la nostra comunitat. La seva lectura és un motiu de donar gràcies a Déu pel que hem fet, i demanem el seu ajut per les nostres mancances.
El dia 27 tots hi som convocats. És una forma de visualitzar que és cert el nom en que ens agrada anomenar la nostra parròquia, comunitat de Sant Ildefons. Ser comunitat, significa formar part d’una família. Honorem, doncs, a Sant Ildefons.
Josep m Jubany
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada