Amb el baptisme comença una nova etapa de Jesús. Ja queda lluny la infància, plena d’episodis premonitoris de la missió que ha vingut a complir. Queda enrere també la vida ordinària a Natzaret que tot just podem intuir per algunes referències.
El primer que fa Jesús és anar a buscar a Joan que anunciava la vinguda d’algú més poderós que ell que batejaria amb l’Esperit Sant. En rebre el baptisme d’aigua es produeix una manifestació divina. El cel s’esquinçà, així com s’esquinçarà la cortina del temple el Divendres Sant: s’obre la frontera entre el món diví i el món terrenal. Jesús n’és el responsable, atès que viu entre els homes ple de l’esperit diví.
La veu del cel rebel·la la identitat i la missió de Jesús al món. És el fill i ha de ser el servent del senyor, perquè la veu del cel evoca els cants del servent que els havíem trobat al llibre d’Isaïes. Ell serà, doncs, el qui prendrà damunt seu el pecat del món.
Preguem amb Jesús el Senyor i podem dir-li: Senyor vós que ens heu nodrit amb el do sagrat, feu que, havent escoltat amb fe el vostre fill unigènit puguem ser anomenats fills vostres i que de fet ho siguem.
Amb l’aigua del baptisme comencem a participar de la vida de Jesús. Vàrem sentir la veu del cel que proclamava el fill estimat i servent ben unit al Pare i lliurat del tot a la humanitat.
Senyor sovint em trobo barrinant què fer amb la meva vida, com puc defugir els problemes i assegurar-me una existència còmode i plaent.
Que recordi sempre que m’has fet el teu fill i que lluny de tu no trobaré res de bo, m’has fet per als altres i només servint-te trobaré el sentit de la meva vida.
Mireia Galobart
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada