30 de gener 2018

Compartint el viatge, compartint la vida

Diumenge dia 14, l'Església celebrà la Jornada mundial del migrant i refugiat. Aquest diumenge passat, a la parròquia mare de Déu de la Salut de Badalona hi va haver un acte diocesà.

Us reproduïm l’article que Mn. Josep m Jubany, publicà aquell dia al Full Dominical de l’Arquebisbat de Barcelona amb motiu d'aquesta Jornada.

Compartint el viatge, compartint la vida


Cada dilluns, juntament amb un company, vaig al Centre d'internament d'estrangers, conegut popularment com CIE. La raó de a nostra visita és el de l'assistència religiosa, encara que la majoria dels que estan internats són de religió musulmana. La pregunta és: què hi fem? Doncs molt senzill, escoltar i acompanyar, facilitar-los que algun voluntari de MigraStudium els vagi a visitar. Si és possible ens posem en contacte amb les seves famílies. Escoltem històries de vides que totes elles tenen un component tràgic. Els internats es troben en el centre per una mateixa causa: no tenen papers. Tots, en un passat més o menys recent havien tingut un somni, una il·lusió, gaudir d'una vida digna que els era negada en el seu país d'origen. Tots han realitzat un viatge que tenia per meta arribar a Europa. S’imaginaven el vell continent com la terra promesa, on trobarien treball, allotjament, educació per als seus fills, etc. Els trobes en el CIE totalment vençuts, s'han gastat el que tenien o no tenien, molts han arriscat la vida fent travesses pel mar, estafats per màfies que els han cobrat quantitats de diners que superaven totes les seves possibilitats. Ara, tancats, van veient passar els dies, alguns encara mantenen un bri d'esperança, potser no els deportaran. El neguit davant de la incertesa és molt gran. Saben que hi ha un màxim de seixanta dies perquè el jutge decideixi.

En el CIE les hores van passant molt a poc a poc. Alguns es consolen pensant amb les seves famílies, d'altres ja fan plans per tornar una altra vegada en el cas que siguin expulsats. Davant d'aquesta realitat s'imposa una reflexió i unes preguntes: No som tots fills del mateix Déu? No tenen dret a tenir les mateixes esperances que tenim els homes i dones de l'anomenat Primer món? Nosaltres, com a seguidors de Jesús, no els hem d'estimar com a nosaltres mateixos? I com ens recordava el papa Francesc en el seu memorable viatge a l'Illa Lampedusa, Déu ens interrogarà a cadascun de nosaltres, com va fer a Caïm, tot preguntant-nos: On és el teu germà?

El Papa Francesc ens ha recordat que a Europa es trenquen ponts i es construeixen murs, i també que la solidaritat és una paraula que es vol treure del diccionari. Vergonya és el que hauríem de tenir tots davant del drama dels refugiats i migrants.

No podem restar insensibles davant de les notícies que cada dia ens transmeten els mitjans de comunicació. No podem restar impassibles quan se'ns informa que cada dia són més els que intenten entrar a casa nostra i són internats en edificis destinats a presó, i que països com Líbia (que per cert, ha cobrat de la Comunitat Europea per no deixar passar els refugiats) els venen com esclaus i molt més.

Aquest any el Papa, en el seu missatge amb motiu de la Jornada mundial del Migrant i del Refugiat, ens exhorta amb quatre verbs: Acollir, promoure, protegir, integrar. Nosaltres us proposem "compartir el viatge, compartir la vida". Tot un programa. Si som capaços de mirar als ulls els nostre germans migrats o refugiats, i adonar-nos del seu patiment. Segur que ho podrem fer.

Josep m Jubany
Delegat de pastoral social, Barcelona



<