06 de desembre 2017

L'any litúrgic - Temps d'Advent

El temps de preparació al Nadal és un període en el qual els cristians som cridats a reflexionar sobre el sentit de la presència de Déu enmig dels homes. Quan parlem de presència ens referim al sentit que pot tenir, avui, afirmar que Déu és entre nosaltres, que és al nostre costat, que fa camí amb nosaltres o que és dins nostre. Totes aquestes expressions poden ser vàlides, segons des d’on vulguem afrontar el Misteri transcendent, inefable, impossible d’atansar amb paraules, que, en la fe de molts homes de tots els pobles i de tots els temps, en diem DÉU.

L’afirmació que Déu és amb nosaltres prové d’un desig i d’una esperança de què, amb la seva presència, la nostra vida serà més plena, més lliure, més àgil, més feliç. En aquest primer diumenge d’advent, invoquem aquest desig amb paraules poètiques molt expressives: “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!” (Isaïes); “Veniu a salvar-nos; veniu i visiteu aquesta vinya!” (Salm); “El Senyor donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit” (Cant de comunió).

La pregunta, però, que sovint ens fem -o ens fan- és si la nostra esperança d’un temps millor i d’un món renovat, no és res més que el vestigi d’un paradís perdut, un somni arrelat en el cor humà des de sempre. És un interrogant que neix dels nostres dubtes davant les dures realitats que la vida ens proporciona dia a dia. El temps d’advent ens dibuixa quina és la nostra situació real. Ens preparem per celebrar la presència de Déu en la persona de Jesús, fet carn de la nostra carn en la persona de Maria, com a punt fonamental de la nostra fe cristiana. La nostra celebració no és un simple record, és una festa plena de llum, que il·lumina i omple la nostra esperança, perquè el nostre somni s’ha fet realitat. El Misteri de l’Encarnació ens diu que l’home Jesús és Déu. Allò que ningú no podia imaginar ha esdevingut realitat.

El Nadal no és un joc de nens. És molt important que fem memòria del naixement de Jesús i que tots, petits i grans, fem festa gran i joiosa, però sobretot ens cal pensar que Ell ens ha descobert que la nostra humanitat té capacitat per fer que Déu sigui present entre nosaltres. Déu és present i el Crist tornarà a fer-se present un dia: “esperem la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor”, deia Sant Pau als cristians de Corint. Aquesta presència, però, requereix atenció, ser responsables del descobriment que se’ns ha fet, no adormir-nos enmig del món. “Això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu” (evangeli).
Anton Ramon Sastre