Fa 15 hores
El més llegit del mes
19 de novembre 2017
Reflexions a la Paraula de Déu
“Traieu-lo a fora, a la foscor. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.”
L’evangeli d’avui acaba d’una forma que espanta. Aquest final em trasllada a la meva infantesa. Era en ple franquisme quan el dictador Franco, que va autoritzar milers d’afusellaments, era el paradigma de la fe en Jesucrist i entrava als temples o anava a processons bajo palio. En aquest entorn religiós els escolapis una tarda a classe, després d’haver estat jugant al pati i després de resar el rosari enmig de moltes capcinades, el pare Pujades, com que érem en temps de Quaresma, a la classe de religió ens va parlar del pecat.
En aquell temps quasi tot era pecat i ens en va fer una llista inacabable mentre més d’un de nosaltres tenia feina d’aguantar-se el cap per no adormir-se. En un moment donat el pare Pujades va llençar la pregunta: - Si ara us moríssiu, on aniríeu a parar? Tots completament desperts vàrem pensar amb horror: a cremar a can Pere Botero. Més tard acabada la jornada d’escola abans de travessar el carrer em vaig assegurar que no passava cap cotxe.
Han passat més de setanta anys. En Pere Botero és un personatge còmic. Poca gent pensa o parla del pecat i de les seves conseqüències infernals i compta més amb la misericòrdia de Déu que amb la forca del dimoni.
Jo crec que m’haig de preguntar si sóc un bon administrador, és a dir, si sé fer créixer els valors de la meva vida o de la meva fe o de l’amor pels altres. No haig de pensar en allò que no puc resoldre com la manca de justícia, la corrupció, la mentida institucionalitzada a l’estat espanyol.
És bo el que sentim en el cant de comunió: buscaré en el Senyor el meu refugi.
Àngel Oliva
L’evangeli d’avui acaba d’una forma que espanta. Aquest final em trasllada a la meva infantesa. Era en ple franquisme quan el dictador Franco, que va autoritzar milers d’afusellaments, era el paradigma de la fe en Jesucrist i entrava als temples o anava a processons bajo palio. En aquest entorn religiós els escolapis una tarda a classe, després d’haver estat jugant al pati i després de resar el rosari enmig de moltes capcinades, el pare Pujades, com que érem en temps de Quaresma, a la classe de religió ens va parlar del pecat.
En aquell temps quasi tot era pecat i ens en va fer una llista inacabable mentre més d’un de nosaltres tenia feina d’aguantar-se el cap per no adormir-se. En un moment donat el pare Pujades va llençar la pregunta: - Si ara us moríssiu, on aniríeu a parar? Tots completament desperts vàrem pensar amb horror: a cremar a can Pere Botero. Més tard acabada la jornada d’escola abans de travessar el carrer em vaig assegurar que no passava cap cotxe.
Han passat més de setanta anys. En Pere Botero és un personatge còmic. Poca gent pensa o parla del pecat i de les seves conseqüències infernals i compta més amb la misericòrdia de Déu que amb la forca del dimoni.
Jo crec que m’haig de preguntar si sóc un bon administrador, és a dir, si sé fer créixer els valors de la meva vida o de la meva fe o de l’amor pels altres. No haig de pensar en allò que no puc resoldre com la manca de justícia, la corrupció, la mentida institucionalitzada a l’estat espanyol.
És bo el que sentim en el cant de comunió: buscaré en el Senyor el meu refugi.
Àngel Oliva
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada