Reflexions a la Paraula de Déu

Tot és a punt, veniu a la festa!

Aquesta invitació festiva és la que Jesús ens fa quan ens invita cada diumenge a participar de l’Eucaristia. Cada diumenge és una festa. Així ens ho diuen les lectures que hem escoltat. Isaies ho diu amb paraules molt explícites: “El Senyor de l’univers prepara per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis”. El salm també ens ho diu: “davant meu pareu taula vós mateix ... ompliu a vessar la meva copa” La taula d’un banquet sempre és motiu per compartir la festa, és signe de comunió i comporta alegria, felicitat i solidaritat. Això ens porta a unes consideracions: universalitat de la salvació de Déu.

Ell es dóna sempre sense mesura, l’amor que Déu ofereix supera totes les expectatives i desitjos humans. A nosaltres, que estem acostumats a comptabilitzar les coses, se’ns fa difícil copsar aquesta mesura que escapa a les nostres possibilitats d’imaginació. Aquesta paràbola expressa amb imatges els designis de Déu. Déu no força ningú a entrar al seu regne sinó que hi convida. Tot i aquesta crida generosa no tothom hi respon, els convidats no han acollit aquesta invitació, les societats occidentals desenvolupades cada vegada més es decanten cap a una indiferència creixent, malgrat tot Ell continua invitant. Només demana que cal anar-hi amb vestit de festa, és a dir, lliures de qualsevol mena d’egoisme per descobrir tota la riquesa de generositat i entrega que ens manifesta Jesús. Només així serem dignes de participar d’aquesta festa que Ell tan esplèndidament prepara per a nosaltres.

Si em permeteu, ja que avui és Santa Teresa i que coincideix amb aquests moments tan convulsos que vivim, m’ha semblat que el seu pensament ens podrà ajudar a asserenar-nos:”Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda. La paciencia todo lo alcanza. Quien a Dios tiene nada le falta. Solo Dios basta” Que així sigui!

Lluís Saumell