19 d’agost 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Per causa de les vacances que tots desitgem i necessitem, aquestes paraules pot ser que no tinguin la frescor necessària o no reflecteixin algun esdeveniment proper ja que han estat escrites a mitjan juliol. Per sort, però, la paraula de Déu no té data de caducitat i per tant sempre és viva i sempre ens interpel·la si la deixem penetrar suaument dins el nostre cor.

La primera lectura de la paraula de Déu d’avui sembla una mica inconnexa, per un cantó tant la primera lectura, del llibre d’Isaïes, com la segona, de la carta de St. Pau als cristians de Roma, ens mostra que l’amor de Déu és infinit i no distingeix raça,
creença, condició social o econòmica; per Déu, qualsevol criatura vivent és prou important com perquè pugui accedir al seu amor, protecció i benevolença. Per l’altre, l’Evangeli de Mateu segueix amb els “miracles” d’aquest temps de durant l’any -recordem que fa dos diumenges vam llegir i meditar sobre el sentit de la multiplicació del pa i els peixos- i diumenge passat el fet que Jesús caminés sobre les aigües i les calmés. Avui Jesús fa la primera guarició traient el “dimoni” de la filla d’una dona cananea.

Pot ser que el lligam de les tres lectures sigui aquesta voluntat manifesta de Jesús de no posar límits, de deixar que la seva paraula, que és paraula de saviesa, de seny, d’intel•ligència i de sensatesa, com declara el llibre dels proverbis (2, 1-10), arribi a qualsevol criatura humana i la impregni perquè en pugui gaudir.

Aleshores, per què som nosaltres els que posem límits a les nostres relacions? Per què tractem amb diferència el qui ens pot tornar un favor del qui no? Per què ens mirem amb recel el qui dorm al carrer i no el qui ens pot acollir a casa seva? Per què girem l’esquena al qui arriba amb pastera i posem estores vermelles quan aquest baixa de l’Airforceone? D’on hem tret aquest cor tan insensible, com hem forjat aquest cor d’acer?

Déu nostre, ajudeu-nos a comprendre que una vida justa, recta i honrada encamina a la felicitat; que ens posseeixi la Saviesa per poder gaudir del Coneixement.

Julià i Rosa