05 d’agost 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La Transfiguració del Senyor

Anunci de la seva resurrecció: el Senyor es transfigura, es transforma, davant Pere, Jaume i Joan dalt d’una muntanya alta, que s’identifica amb el Tabor. “El seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum” (Mt 17, 2).

Són destacables els referents triats en la comparació: el sol i la llum. La visió de Daniel, en canvi, rerefons d’aquesta descripció i que la litúrgia ens presenta com a primera lectura, fa sevir la neu i la llana per indicar la blancor del vestit i dels cabells (com a marc del rostre) de l’ancià carregat d’anys (imatge del Déu etern), assegut en un tron (Dn 7, 9). Però, alhora, el foc l’envoltava: “El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant” (Dn 7, 9-10), foc que recorda el de la carrossa celestial d’Ezequiel (Ez 1, 26-28). Per contra, més que la neu i el foc de la figura divina, a Daniel, el Senyor transfigurat és tot ell llum. El sol del seu rostre, doncs, aquí és més resplendor que no pas foc ardent.

Ara bé, el foc de Daniel enllaça amb el traspàs d’un interlocutor del Jesús transfigurat: Elias (“un carro de foc, tirat per cavalls de foc els va separar..., i Elias va pujar al cel” –2Re 2, 11). L’altre, Moisès (Mt. 17, 3), també de forma extraordinària acabà la vida (Dt 34, 5-6). Representen la Llei i els Profetes, són testimonis del Messias.

Pere diu a Jesús que és bo estar-se allí i que farà tres cabanes ... “Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.” (Mt 17, 4 i 5). També a Daniel, amb els núvols ve el fill d’home, davant l’ancià, i rep “el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge” (Dn 7, 13-14). I així ho diu el salm responsorial “el Senyor, ... el sobirà de tota la terra” (Sl 96, 5).

I Pere, testimoni privilegiat de la transfiguració, ens la recorda en la segona lectura: Crist “va rebre de Déu Pare honor i glòria, ...una veu que parlava així: «Aquest és el meu Fill... estimat, ...jo m’he complagut»” (2Pe 1, 17). I ens diu que escoltem “les paraules dels profetes ... fins que ... l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors” (2Pe 1, 19). De nou, la resurrecció sota la imatge de la llum del sol: s’alçarà i ens il·luminarà.

Jordi Cors