29 de juliol 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La gran troballa

Què poden dir del Regne del cel? Avui ens diu l’evangelista Mateu que és un tresor amagat, una perla fina i una xarxa de pesca abundant.

L’home que trobà el tresor ho va fer quasi per casualitat, i el que trobà la perla fina, ho va fer després d’una llarga recerca i presa de consciència del seu valor.

Per trobar-los no cal fer viatges externs, però sí, el gran viatge d’endinsar-se dins d’un mateix per descobrir i gaudir del do que hem rebut de Déu i que habita en el nostre cor: l’Esperit Sant de Déu.

Tant l’un com l’altre s’adonen que totes les experiències viscudes per interessants i bones que hagin estat no els van satisfer, per això fan una inversió total de tot el que tenien per prioritzar l’experiència de viure sota la influència i guia de l’Esperit.

Viure de l’Esperit produeix un gran goig, allibera de tota por, dóna capacitat de discerniment i orienta la vida vers la confiança plena en el Pare. Aquest és el veritable tresor i la perla fina.

Junt a la paràbola de la xarxa, Mateu, com un jueu ben arrelat a les seves tradicions, no pot prescindir del judici final: “sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos...” Nosaltres hem heretat dels nostres germans jueus la creença en el judici final, per contra, Jesús en el seu missatge no va fer servir ni la por ni el càstig; presenta un Déu misericordiós, entranyable, bondadós, infinitament comprensiu i immensament gratuït com ens ho presenta Lluc (15,11-32).

Com a conclusió, veien que Mateu posa en boca de Jesús aquesta pregunta als seus: “ho heu entès tot això?”. Si hem entès a Jesús i el seu missatge, com diu Joan (13,17) “feliços serem quan ho posem en pràctica”.

Qui fa l’opció pel Regne és qui sap treure del seu propi cor coses noves i antigues, perquè sap discernir. En definitiva, es tracta d’allò que va dir Sant Agustí: “estima i fes el que vulguis”. En l’amor no hi ha lleis estàtiques, dogmes, ni judicis.

Esther Bochita