Reflexions a la Paraula de Déu

Diumenge de Rams

Avui, les lectures comencen amb un fragment del Servent de Déu d’Isaïes. És un dels textos més fascinants i escruixidors de la Bíblia. La destrucció sistemàtica d’un home fidel, recte i desvalgut per part dels que creuen ser guardians de l’ordre i de la veritat no pot deixar indiferent a ningú.

El salm 21 -“m’envolta una munió de gossos, em rodeja un estol de malfactors”- rebla el clau. El tema central de les lectures és, però i com cada any, el de la Passió. Avui toca la grandiosa passió segons sant Mateu, glossada com mai per la música de Johann Sebastian Bach.

Segur que molts de nosaltres n’hem sentit o en sentirem fragments aquests dies, pel gaudi de l’esperit, sí, però, també, per la meditació i per la pregària. Encara que escoltada mil vegades, la narració de la Passió sempre ens colpeix. I ho fa perquè ens és molt propera.

La Passió retrata l’agressió que sofreix una persona innocent pel fet d’haver-se enfrontat a unes estructures socials, a uns poders, que no són més que eines de submissió i d’enriquiment per part dels qui els vigilen i els ostenten. Al Món Antic, potser pensem que tot això estava tan arrelat que era impossible de superar. Han passat molts segles, molts. Hi ha hagut aldarulls i revolucions, el poble ha anat conquerint drets. Al menys a casa nostra, la justícia ja no crema bruixes ni executa ningú a les places de Barcelona.

Tot i així i si mirem el nostre entorn, no ens costarà gaire descobrir com “gràcies” a la darrera crisi econòmica, els rics són encara més rics i els pobres, més pobres. Notem com si cada cop hi hagués més gent dormint al carrer. Els milers d’ofegats al Mediterrani són ja el pa de cada dia. Veiem com l’establishment dels poderosos continua tan enrocat com al segle primer.

Heu trobat a faltar una frase que potser esperàveu a la lectura de la Passió segons sant Mateu? Aquella on diu “el meu regne no és d'aquest món” que esmenta sant Joan (18:36) i que moltes vegades s’ha intentat fer servir per anestesiar els nostres sentiments.

El Regne de Déu comença aquí, en aquest món. El que no hi ha de tenir cabuda és la injustícia, el menyspreu, l’insultant ostentació dels poderosos, l’abús de poder i tantes altres coses. Ens posem en marxa?

Julià i Rosa