30 d’abril 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El millor company per fer camí

En la Pentecosta Déu aboca el seu Esperit als homes, perquè tots -tots- siguem profetes. Tots, amb la nostra paraula i amb el nostre servei, podem donar a conèixer el que Jesús va ensenyar: ESTIMAR, que vol dir posar-se al servei dels altres.

"Guarda'm, Déu meu, en tu trobo refugi", diu el Salm. Que siguem la mà de Déu aquí a la Terra per trobar refugi a tots els desplaçats per les guerres i per l' egoisme de les nacions. Que no sigui en va que "casa meva és casa teva". Confiem plenament en Déu: Ell ens traça el camí que hem de seguir, i som nosaltres els que decidim seguir-lo. Tinguem sempre present Déu en tots els canvis de ruta de la nostra vida.

Posem en tot moment la Fe i l'esperança en Déu. Hem de viure en aquest món tenint a Jesús com el far que ens assenyala el camí cap a Déu. Un camí que ha d'estar ple de les bones obres que hem d'anar fent cada dia amb la nostra manera de viure, com ho feia Ell. Amb el nostre servei desinteressat cap els altres, amb la nostra hospitalitat. Nosaltres hem de ser com les pilastres reflectants de les carreteres i assenyalar el camí dels que ens succeeixen.

En el camí de Emmaús, Jesús va veure dos dels seus deixebles, s'hi va acostar i es va posar a caminar amb ells, però ells no el van reconèixer. El Messies que esperaven havia d'alliberar Israel dels seus opressors, i ells no el van reconèixer perquè no havien entès res. Creien que tot havia estat un fracàs.

Però Jesús els fa un repàs de la seva autèntica missió: el Messies obre el projecte de Déu guardat per Israel, que ja era per a tota la Humanitat. Havien tergiversat les Escriptures, però ara el projecte ja s'està executant i comprèn la salvació de tota la Humanitat. I Jesús es dóna a conèixer amb la fracció del pa, amb el COMPARTIR, que és la clau que uneix totes les persones.

Pere Rius