Reflexions a la Paraula de Déu

«Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més"

Aquestes paraules de Jesús adreçades a Marta són el millor comentari del text que llegim aquest V diumenge de Quaresma. El Senyor les pronuncià en una escena memorable tot donant el condol a una família que estava desconsolada per la mort d'un dels seus membres, Llàtzer.

Tot el relat gira al voltant de la paraula VIDA. Paradoxalment el significat que té pels creients la paraula VIDA ens és explicat amb motiu d'una mort.

Jesús passa per un tràngol, que a tots nosaltres, malauradament, ens és ben conegut: la mort d'un amic. Amic, que ell estimava molt. L'evangelista no estalvia de mostrar-nos les emocions del Senyor. Repetidament ens diu: que Jesús plora, se li negaren els ulls. Tots ens hi veiem retratats en aquestes emocions. Tot l'Evangeli l'hauríem de llegir com si nosaltres mateixos ens trobéssim a Betània, lloc de repòs de Jesús. Llar acollidora que representa la comunitat d'amor que ha de ser l'Església.

Quan se'ns mor un ésser estimat, agraïm molt les mostres d'estimació que rebem de persones que volen estar al nostre costat en aquests moments de profunda tristesa. El Senyor, també, manifesta la seva estimació a les germanes del difunt: Marta i Maria, però hi ha una diferència substancial, Jesús no només dirà a les germanes del difunt paraules de consol, sinó que l’afirmació que Ell és la Resurrecció i la Vida, fa que les paraules siguin molt més, ja que ens dóna esperança. Després d'escoltar a Jesús, sabem que la mort no té la darrera paraula. La mort corporal és digna de llàgrimes, però sabem que la mort no té la darrera paraula. La darrera paraula se l'ha reservada Jesús, tot dient que Ell és la vida.

La narració de la resurrecció de Llàtzer forma part d'un dels grans signes en l'Evangeli de Joan. El signes ens són narrats per explicitar un gran missatge. En la narració de la Resurrecció de Llàtzer el missatge és clar: Jesús és la Resurrecció i la Vida. Tornant la vida temporalment a Llàtzer, Jesús ens anuncia la seva propera mort i Resurrecció. Fitxeu-vos en un detall, l’'evangelista precisa: que el mort tenia els peus i les mans lligats amb les benes d'amortallar i la cara lligada amb un mocador. Això anuncia el que li va passar a Ell mateix. Però a ell no li caldrà que ningú el deslligui, ni tant sols que el cridin. Jesús ens dóna la vida, donant-se ell mateix. Ell és el Bon Pastor, ens crida pel nostre nom, com ho va fer a Llàtzer: "Llàtzer, vine a fora”. Ell ens dóna la vida a dojo. La VIDA amb majúscules.

Josep m Jubany