19 de març 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El passatge de la samaritana, com tants altres dels Evangelis, està escrit amb mentalitat semita, és a dir, en un gènere literari simbòlic a través del qual s’expressen realitats profundes referents a l’Esperit que va molt més enllà de les nostres evidències lògiques.

Jesús té consciència de ser el Messies d’Israel, encara que mai no ho pregona. Un dels aspectes de la seva missió era reunir les dotze tribus. Per això “calia que travessés Samaria” per integrar-la, ja que era rebutjada per la resta. Així, doncs, traspassa la barrera de l’enemistat entre jueus i samaritans.

Jesús inicia una conversa amb una dona, que representa tota Samaria. L’aigua és el motiu de la conversa. És l’aigua d’un pou que no fa passar la set. L’oferta de Jesús és una aigua que brolla des de dins del cor. La dona se sorprèn i queda perplexa per l’actitud agosarada i trencadora de prejudicis que té Jesús, i el desafia perquè no té poal. Jesús dialoga obertament, en ple dia, escolta, interpel·la, no s’imposa.

Els samaritans havien tingut cinc temples, en aquest moment el seu lloc de culte era el mont Garizim. Jesús deixa clar que els nostres pous (temples, Garizim, Jerusalem...) no ens trauran la set.

Els diferents plànols de llenguatge entre Jesús i la dona ens fan entendre que Ell parla d’una realitat que no és la materialitat de l’aigua.

De quina aigua parla, doncs? Diu Jesús: “Creu-me, dona;... s’acosta l’hora, més ben dit és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat”. L’aigua que ofereix, és viure de l’Esperit Sant. Qui aprofundeix en aquesta font no tindrà set mai més, tindrà plenitud de goig, de sentit, d’esperança, ... de VIDA- AMOR. Entrar en aquesta dimensió és acceptar un canvi radical de vida, que ens allibera i ens dóna l’empenta per posar la nostra vida al servei dels altres.

En la trobada amb Jesús, Samaria, la dona, va fer una experiència molt fonda, que va capgirar la seva vida de manera que va deixar caure una religiositat fatigosa i es va comprometre amb goig a transmetre a la seva gent la vida en l’Esperit que ha descobert en l’ensenyança rebuda de Jesús.

Com tantes vegades aquests que marginem, són els que estan molt més oberts a rebre la novetat de l’Esperit i arriben a ser persones madures i amb conviccions.

Esther Bochita