15 de gener 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

L’Esperit ens fa testimonis de la llum

Amb la celebració de la festa del Baptisme de Jesús, el diumenge passat posàvem fi al “Cicle de Nadal”. Durant aquest temps hem reflexionat sobre el sentit que té per a nosaltres el Misteri de l’Encarnació i, el que és més important, hem celebrat la realitat d’un Déu fet home i instal·lat per sempre més entre nosaltres. Aquesta realitat és el nucli bàsic de les nostres celebracions eucarístiques, en les quals l’església no cessa mai de donar gràcies a Déu. Els diumenges que a partir d’avui segueixen fins que arribi el “Cicle Pasqual” els anomenem “diumenges durant l’any”, i tots ells ens presentaran diferents episodis de la vida de Jesús, les seves paraules i les seves accions, enmig de la gent que el seguia i de les persones que es trobava pelegrinant pels indrets de Galilea i de Judea.

De les lectures d’aquest diumenge destacaria dos conceptes que, evidentment, s’apliquen a Jesús, però que els hauríem de tenir presents, perquè són la clau per entendre tota la seva missió i també la que hauria de ser la missió de la comunitat cristiana enmig del nostre món. La primera idea ens la proporciona la primera lectura.

Diu el profeta Isaïes: “T’he fet llum de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”. La llum evoca la claredat, la transparència, el testimoniatge, la revelació, el redescobriment del camí a seguir enmig de la foscor.

Aquesta és una idea que trobem explicitada en el pròleg de l’evangeli de Sant Joan, quan descriu la missió de Jesús: “Dintre d’Ell hi havia vida, i la vida va ser la llum dels homes. La llum il·lumina la foscor, si bé la foscor no el va entendre”. Des d’aquesta perspectiva de lluminositat vital per a tots els homes i dones de tots els temps, haurem d’intentar interpretar tots els discursos i els anomenats miracles de Jesús, que se’ns proclamaran al llarg de tots els “diumenges durant l’any”.

L’altra idea ens la dóna el testimoni de Joan Baptista de l’evangeli d’avui: “He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’Ell”. Jesús té la capacitat de fer totes les coses noves amb les seves paraules i amb les seves actuacions, perquè és el portador de l’Esperit de Déu. És l’Esperit que va fer possible que del caos sorgís l’harmonia de la creació, i és el mateix Esperit que rebem en el baptisme, que ens aplega en una mateixa església i el que ens dóna la força interior per continuar construint el Regne del qual parlava Jesús.

Anton Ramon Sastre