02 d’octubre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Fem allò que hem de fer. Complim amb els nostres deures

És dur, als nostres ulls, aquest fragment de l’Evangeli de Lluc. Cap concessió, cap agraïment. Solament fes la teva feina com et correspon i no vinguis a demanar lloances de cap mena. Preocupa’t de complir amb el teu deure i no esperis agraïments innecessàris. I tant que ens agrada que ens ho agraeixin tot, sobretot allò que hem fet per lluïment, perquè tothom vegi que ens esforcem en fer-ho i a més, que bé que ho fem!

L’exemple que posa Jesús és totalment inesperat, radical, sense concessions. És un exemple límit, però resulta molt didàctic: Quan el teu servent arriba de treballar tota la jornada al camp li demanes que et prepari el sopar. No li diràs que segui amb tu per compartir el descans i el menjar, sinó que ell s’haurà d’esperar fins que tu hagis saciat el teu estómac, com et correspon per la teva categoria d’amo. El servent es limita a complir amb el seu deure i res més i tu exerceixes d’amo i res més.

La distància entre nosaltres, pobres ignorants, i D* és infinita i el nostre desig insaciable. No valem res, ni tot allò que fem tampoc no val res. De què ens podem vanagloriar? Per què aquestes pretensions? Si amb prou feines fem bé allò que hem de fer amb la feina, amb la família, amb el nostre Poble. Quines recompenses pensem que hem guanyat? Només que la nostra fe tingués la mida d’un sol gra de mostassa seria suficient perquè la nostra feina resultés efectiva. Som ben poca cosa, és que no arriba ni a això!

Sefa Amell