La lectura de l’Evangeli d’avui és aterridora. Espanta i descol·loca, en mig del mes d’agost, en plenes vacances i amb la calor de l’estiu, llegir: “Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”. I encara més: “Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora”.
No dèiem que Deu és misericordiós, que Déu és amor, que ens perdona i ens salva?
És clar que ho és, però nosaltres hi hem de posar de la nostra part.
Què vol dir Jesús amb això d’entrar per la porta estreta? El que ens està dient és que la nostra vida, el nostre camí, ha de ser un camí d’esforç, amb l’exemple de l’esforç de Jesús, que es va lliurar Ell mateix. No s’hi val a viure en la comoditat i la seguretat, no si val a dir, jo ja sóc cristià, prego, vaig a Missa els diumenges, i amb això estic salvat. No. És com aquell que es pensa que amb apropar-se als poderosos i influents tindrà totes les portes obertes a la vida.
El que ens diu Jesús és que hem d’aconseguir les coses amb esforç, fent com Ell, que el seu esforç va ser tant gran que va seguir un estil de vida de fidelitat a Déu, al Pare, una vida d’amor i entrega generosa, sincera y gratuïta als altres.
Això és el que ens vol dir: Correu a seguir-me a viure com Jo.
Segur que són molts els moments de la nostra vida en què ens preval la comoditat. Traiem-nos la mandra de sobre, esforcem-nos per actuar com Jesús i siguem conscients que la misericòrdia no és una paraula buida si no que el nostre deure és omplir-la dia rere dia.
Maite Cura
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada