Reflexions a la Paraula de Déu

Vanitat i més vanitat

En els textos bíblics d’avui hi ha tres qüestions que es relacionen, en l’Eclesiastès, “vanitat i més vanitat... tot és en va”. En la carta de sant Pau als cristians de Colosses, “cerqueu allò que és de dalt... feu morir allò que us lliga a la terra“ i en l’Evangeli de Sant Lluc “vigileu! Guardeu-vos de l’ambició de posseir riqueses, perquè si algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.

Ens agrada estar segurs, i és humà que així sigui. Tanmateix la qüestió rau en saber veure-hi clar. A vegades el que dóna sentit al nostre viure és l’estar pendents de les coses i béns que posseïm, les quals han de ser eines per usar però no valors absoluts en sí mateixes. Aquest és el risc que de vegades tenim.
Jesús no ens vol a tots com uns ascetes desarrelats del món en el que ens ha tocat viure. Espera de nosaltres, maldestres seguidors seus, que sapiguem posar l’accent de la nostra vida: lluny de la vanitat, cercant allò que és de dalt i guardant-nos de l’ambició del posseir.

Avui dia en el que Ignasi de Loiola va arribar davant Déu, tinguem present un dels seus pensaments més repetits: cal “en tot estimar i servir “. Perquè estimant i servint és la manera d’implicar-nos en la vida amb compromís vers els altres i a la vegada fer un constant entrenament de no deixar-nos atrapar per les coses materials, la qual cosa no significa indiferència i viure pensant solament en la vida plena, sinó avançar, tot posant l’accent en allò que perdurarà: estimar al proïsme.

Que sapiguem fer-nos rics als ulls de Déu.

Ignasi Garcia i Clavel