08 de maig 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

L’autor de la primera i de la tercera lectures d’aquest diumenge, és l’evangelista Lluc. En ambdues lectures -Fets dels Apòstols i Evangeli- una setmana abans de la Pentecosta, l’apòstol ens proposa de contemplar com Jesús ”mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel".

Abans, però, d’enlairar-se, els digué: “Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres”. Havia de ser així, altrament la seva presència deixaria d’acompanyar-nos. Però, per tal que això es realitzi, haurem de ser en el món alhora el seu esperit i la seva presència física. És veritat que la contemplem i la compartim en cadascun dels sagraments, però caldrà anar més enllà: nosaltres mateixos hem d’esdevenir sagrament, que vol dir ‘fer visible allò que és invisible’. Ell posà en les nostres mans tota la seva gràcia perquè cada dia la transformem en fe, en esperança i en caritat.

Aquest és l’advertiment que ell ens va deixar: “Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra”. No ens parla únicament de contemplar la seva vida, la seva mort i la seva resurrecció, ens diu que siguem el que Ell fou. Déu és l’únic sant, certament, però, com sigui, aquesta santedat s’ha de fer ben palesa en la nostra vida de cada dia. Si així no fóra, deixaria d’existir en les nostres ments i en els nostres cors.

Malgrat la nostra humana limitació, aquesta no ha de ser pas mai prou suficient com per esborrar de les nostres vides o de les nostres ments allò que la meva fe m’ensenya i que la voluntat em reclama. Jesús ens digué que era possible que “es faci la voluntat de Déu així a la terra com es fa en el cel”. Cal, doncs, viure aquest meravellós intent. En un temps en el qual l’economia i la política ens obliguen a fer retallades, guardem-nos de no fer-ne, també, d’allò que la consciència ens inspira i que, alhora, ens regala pau, concòrdia i benaurança.

Això ens animarà a creure que no només hem d’esperar el cel després de la nostra mort. Perdríem molt de temps. Cal que visquem ara ja, a la terra, aquest cel que imaginem i esperem més enllà de la mort.
Ferran Aguiló