Reflexions a la Paraula de Déu

Invitació a la festa

Aquests dies, quan comença a fer-se fosc, els carrers i les places dels nostres pobles i ciutats s’engalanen amb un esclat de llum, tots anem d’aquí cap allà amb regals que volem oferir a persones que estimem, tots contribuïm a crear un ambient general de festa i de joia, dintre i fora de casa. Fer festa és per a tots una necessitat profundament arrelada en la nostra realitat humana, perquè ens permet fer un petit parèntesi a la nostra vida, un trencament enmig de les nostres petites o grans angoixes de cada dia i, sobretot, ens fa somniar, encara que només sigui per uns dies, que la nostra existència també té una dimensió lúdica que ens parla i ens recorda que la felicitat és possible. Prou sabem que són molts els que viuen prop de la desesperació i que, fins i tot, la natura crida per no morir d’ofegament. Això no ho tenim mai oblidat i, durant aquests dies, també fem gestos de solidaritat i de col·laboració amb els qui treballen i lluiten per fer la vida un xic més fàcil a les persones que pateixen. La nostra vida és així: una mescla de moments de patiment, d’esperança, d’esforç, d’il·lusió, de treball i també de festa. Així és també el nostre amor: una mescla de molts moments, on s’hi entrecreuen emocions i sentiments, de vegades contradictoris, però que ens recorden que som humans.

Des de fa molts segles, aquest diumenge d’advent s’anomena “diumenge de l’alegria”. Si fem atenció a totes les lectures i a les pregàries de la litúrgia, podrem adonar-nos que respiren joia, esperança, il·lusió d’un futur pròxim millor. Fins i tot el Senyor ens convida a fer festa amb ell: “El Senyor, el teu Déu, el tens a dintre teu, ell és poderós i et salva; per tu se sent joiós i alegre; et renova el seu amor; està content i crida de goig, com en els dies de festa ” (1ª lectura). La celebració de l’eucaristia és la festa d’acció de gràcies de tota la comunitat cristiana aplegada, i en ella donem gràcies pel regal que Déu ens ha fet en la persona de Jesús. Hem descobert que en Ell Déu és enmig nostre, que no és un Déu estrany, que, fet com un de nosaltres en tot, camina pels nostres carrers; pateix i sofreix com molts de nosaltres; fa festa amb els seus amics; juga amb els infants; té paraules d’esperança pels més pobres; i a tots ens invita a compartir la nostra vida amb els altres (evangeli). És una bona notícia.

“Viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop” (2ª lectura).

Anton Ramon Sastre